Vicent Andrés Estellés (14)
Contra les llengües. Sembla que tenim un grapat de gramàntols contra les llengües, entre més contra el català. D’aquests pollastregots, n’hi ha de valencians, però sobretot n’hi ha molts d’espanyols. Milers d’espanyols incapaços de respectar les llengües que no són la seua. espanyols a seques. Però n’hi ha més que s’afigen a topar com els bous, contra les llengües, contra el coneixement, contra la democràcia. Ves que n’hi ha una relació directa, com més prim és el respecte a les llengües, més ho és la democràcia dels gànguils. Tenim un cabàs d’inútils entre nosaltres, que ens fa perdre tantes sinèrgies, tanta força, tants de recursos, que ens passem mitja vida pagant, interessos: pels drets robats, pels recursos robats, per l’alegria robada…
Com acabem de cansats cada nit, en tornar a casa.
Estellés ho resum en un dels poemes més desconeguts:
“quan voldran els déus, o qui siga,
que acabe aquesta situació.”
Ara voldríem un país normal, un país democràtic, lliure, respectuós i humil… però no seria el nostre, ni el país valencià, potser que…
“arraparia les parets,
isabel se n’ha anat a la cuina
m’ha dut un got d’aigua.”
Demà, dijous 26 de setembre, Acció Cultural ha convocat una concentració a la plaça Viriat de València contra els polítics incapaços de portar els valencians a la normalitat. Això és, contra els polítics haguts fins ara a la generalitat, sense excepció. Cap no ha aconseguit que els valencians siguem normals, europeus… Més encara avui, amb aquests creminals del pp i vox, els rovira i companyia, però també tota la parafernàlia de partits espanyols, sense excepció, dels comuns a vox. Cap d’ells no ha volgut mai que els valencians puguem viure amb normalitat. Cap ni un.