Ulisses20

L’odi a la cultura dels valencians no és, per als jutges espanyols, res que els provoque ni fred ni calor. Aquella llei que va treure la dreta, pp més psoe, i que després va abonar l’extrema dreta, i els comuns, en un deliri de normes sobre els delictes d’odi, no afecta als valencians, només als espanyols. Ells poden atacar la llengua, l’escola o provar d’invisibilitzar el poeta Estellés, fins i tot permetre tot d’insults o agressions o burles… Si és contra nosaltres, perquè això no compta, perquè en no ser com ells, no senten que la llei siga atacada o afectada de cap manera.

“L’odi contra els valencians, no és odi, que és pàtria espanyola”, han de pensar aquells gori-gori.

El govern antivalencià del pp s’ha negat a reconèixer el centenari estellés. Neguen cap reconeixement, cap ajut, cap vàlua. S’han negat a ajudar Escola valenciana, o la sanitat pública, uiii, i les empreses dels valencians… En canvi, poden fer despesa pública de mascletades, falles o ves a saber quin sant crist gros, fins i tot a espanya poden pagar bous, entre més festes o desferres, amb els diners valencians, o processons, ací al país o enllà a espanya, que això els jutges no consideraran que siga una despesa inútil, ni malversació, ni robatori públic.

Com en els anys trenta, la cacera contra els poetes, aleshores l’espanyol lorca o el valencià hernàndez, continua ara amb el poeta estellés: i no se’ls despentina la fava, pel greuge, la violació o l’odi que traspua aquesta decisió política dels virreis d’espanya a valència. Afegiu més greuges, com ara negar-se a subvencionar els instituts d’estudis de les comarques, la investigació local, la federació d’instituts, un petit cabàs d’almoines que ajudaven a mantenir una xarxa d’esforçats herois de la història dels pobles valencians… Ni això no estan disposats a aguantar, els lladres que ara fan d’amos.

Tot plegat, una conxorxa contra la cultura. La cultura i l’ensenyament i l’educació, és això el pp, i totes els seus satèl·lits, el retorn a la caspa, la beator i la ignorància. Vet ací l’espanya que us abraça, valencians: una burla continua mentre continueu regalant-los l’autoritat d’aterrar-nos cada dia.

Però nosaltres resistim…

…que som un poble caminant, entre una amarga polseguera”