Ulisses20

Els valencians també ens mereixem de ser a la Via lliure. De fet ens mereixem de fer més via lliure que no ens pensem encara, molts milers de valencians. No se quants en seran ja a Barcelona, preparats per demà. O quants en pujaran demà, ni quants voldrien ser-hi físicament malgrat que ho seran virtualment. Perquè això de demà, i després el 27S, també ens afecta directament, en dos sentits. L’un, perquè és un model de fer, guanyar-se la llibertat és un tret incorporat a l’home. L’altre, perquè pagarem mentre no fem via, els plats trencats d’allò que quedarà del nostre país lligat a l’estat. Per què hauríem de fer via, els valencians?, perquè ens han tractat i ens continuen tractant com a veïns de segona, pitjor, ens tracten de càstig. Això és, ens fan pagar a madrit allò que no tenim, i ens retornen menys del que deurien èticament i justa. El desequilibri és tan gros que ells mateixa, des de madrit, reconeixen el greuge, però diuen que no poden fer res, perquè les lleis que ells han fet a la seua mida, no deixen fer res, contra la injustícia de continuar castigant els valencians.

Tenim menys funcionaris, menys recursos, més malmés el camp, menys infrastructures (parlem de les necessàries) que no a extremadura, per exemple. Però extramadura segueix reben més ajudes, més recursos, més facilitats, en canvi d’unes lleis que permeten de continuar la bufa que dura dècades. Diuen que no poden fer res, que ja van així les coses, com si haguessen anat sempre, com si les hagués portat Noé o Jaume I, que ens haurem d’aguantar unes quantes dècades més. O segles. Perquè per ells, en el fons, és un dret de conquesta, des que vam patir Almansa. Clar i ras. Dret de cuixa d’aquella guerra.

De tot això, l’educació, la sanitat, l’atenció, els serveis públics dels valencians són pitjor que enllà, a madrit i els voltants, però nosaltres els continuem pagant: paguem fins que diuen prou; i mai no diuen prou. Ens espremen el camp, la indústria, els serveis, el paisatge, i mai no en tenen prou. Som el cul de sac de l’estat, els valencians, però paguem com si fórem privilegiats.

No volen ni sentir-ne a parlar, de canviar res. Naturalment que no els interessa de canviar res. Els valencians estem de braços creuats, sense finançament, sense recursos, sense poder fer res de res, en canvi de continuar pagant-los perquè ells, sí, tinguen més recursos, més infrastructures, més funcionaris, més mestres, més metges, més circumvalacions, més trens de rodalies, menys peatges, més ocupació…

Encara ens demanem per què els valencians hem de construir-nos la nostra Via lliure? Per nosaltres és tan necessària o més, si no és que volem continuar escanyats, enganyats, apallissats.

Si els valencians tenim la renda inferior a la mitjana espanola per davall del 12%, perquè els hem d’enviar més diners com si fórem rics? Som els únic pobres que aportem a espanya. Com és que espanya, en canvi, inverteix menys en nosaltres que en altres de més rics, per exemple… (poseu qui vulgueu, l’encertareu!). En quina cosa repercuteix tot això? En qualitat de vida. Malgrat la publicitat enganyosa del pp i els partits satèl·lit, els valencians no som ningú. Som els més endeutats, els menys ajudats en inversions, i on més ha pujat la desocupació… Segons que diu el mateix conseller d’economia. Amb els diners que tenim i ens corresponen per llei (injusta i desequilibrada), no podem fer res, si no és veure com se’ns mengen les mosques. Això es tradueix en poc ajut a l’economia, a l’empresa petita, als serveis públics, als mínims bàsics… Ves si són rucs i som rucs. La recessió dels valencians ens ha portat més enrere que a ningú, als anys noranta potser, però encara paguem som si fórem rics. Rucs? Cap i tot.

Si, a la Via lliure pugem per aprendre, a veure com podem deslligar-nos a curt termini, nosaltres també. D’una altra manera, aquest tumor que és el tracte amb Espanya, acabarà matant els valencians (exceptuant-ne els rics i els podrits, naturalment, que continuaran dient que el que cal és ofrenar noves glòries a espanya, mentre ells, ells sí, s’embutxaquen les molles de tanta almoina i corrupció.

Jo pujaré demà per això. Per reclamar això: ‘Via lliure’ als valencians. Per nits i nits.