València zombi
Increïble però real: vet ací la ciutat que presenta Xavi Castillo amb el seu espectacle esbojarrat, irònic, d’excés, en favor de la riota i d’una realitat patètica tan valenciana com indescriptible. Perquè València és caòtica, lletja, falsa, fallera, humorística, atrevida, coenta, sense límits.
Observada de prop, València és una realitat que no té mesura, ni control, ni solució. Per aquesta opereta passen els polítics valencians més patètics i inversemblants, però que representen un autèntic malson valencià, com els pinta aquesta companyia improvisada, Koniec Pot de Plomiek. Hi passa el bisbe, el president de la generalitat, els presidents provincials, l’alcaldesa, i altres perles del PP més vampiresc. La sàtira és una festa final quan es pretén de fer volar una concentració valencianista al nou mestalla, al ritme d’aquella cançó del Jackson amb veu i adaptació de Miquel Gil.
Brutal, sens dubte, i difícil de separar d’allò que realment ens passa: som en mans de polítics estrafolaris, delinqüents perdonats per la seua pròpia justícia, malversadors de cabals públics, que en uns pocs anys han liquidat el patrimoni i la possibilitat d’una infrastructura pròpia (cal morir a Madrid), d’una economia pròpia (ens hem venut Bancaixa i la CAM, per causa de l’agonia a les quals les van obligar els mateixos polítics del PP), o d’una identitat menys aliena (la submissió espanyola ens ofega en el pla cultural i identitari, però també en l’econòmic, industrial i de serveis).
Tota aqueixa descripció paralímpica, disfressada d’immensa ironia i burla, ja ens retrata en cada escena: ens riem de l’ombra que fem, però continuem davall el poder dels inèptes més grans que hi ha a Europa, la majoria autèntics gànsters sense escrúpols, ni moral, ni maneres.
Als valencians fa anys que ens va tocar la grossa, totes les loteries d’aquells sangoneres. Són tramposos fins i tot en el paper de zombis: si se’ls acaba la sang, peguen per xuplar suc de taronja. Ves si no els quedarà encara corda, als fills de puta.
No sabia que Xavi Castillo ja anava per ahí amb un nou show! Caldrà vore’l!
Pel que fa a la resta, compartisc moltes coses, però sóc més positiu… (per exemple, podríem no tindre ni a Xavi Castillo, però el tenim. Inclús, podríem no tindre l’Escola Gavina, però la tenim!… El futur el construïm nosaltres!) hehe.
Salut!