Ulisses20

Venem els bancs i les caixes, els liquidem, que és el mateix que saldar-los, a preus de per riure. La professionalitat dels banquers de nom propi, i patromoni propi (la meitat manllevat a la hisenda valenciana, la pública i la privada) s’han ben lluït, i de segur que ho celebraran durant els Nadals, tants d’èxits com han aportat als valencians, els calendaris que ens han tocat, als valencians, per defensar-nos l’interés i els diners. Ells sí que s’han salvat. Avui s’han venut terra Mítica per, segons que ells diuen, seixanta-dos milions d’euros. Però la broma ens ha costat als valencians milers de milions. No és una broma, és el negociet d’ells: els valencians paguem cent per un producte que després venem per dos. Redell! Quanta intel·ligència! Sí, mai no sabrem què els va costar l’invent Terra Mítica a Bancaixa i a la CAM, quants milions van tirar al fem, per ordre de Zaplana i després per ordre de Camps: el resultat és que la suma dels negociets i els negociots ens ha portat a la ruïna absoluta. Per xoriços, per lladres, per inèptes, per inútils.
I la generalitat valenciana, la pública, no la privada del pp, quant ha pagat en total per terra mítica, des que van fer l’invent? No ho diran.

I tot això fa mesos que ens afecta als valencians directament. Som el païset que fa riure arreu, pel desastre, per la mala gestió, per la mala traça, per la torpesa com no era escrita: eixirem en els llibres de com no s’han de fer les coses, i molts polítics hauran de ser al capdavant del desprestigi i de la idiotesa: Zaplana, Camps, Rita, Blasco… són les puntes d’un iceberg de llepons i pitjors gestors, de desastres incompetents.

Un dels resultats de tan magnífica gestió és que ara ens reclamen que els paguem per cobrar, almenys els salaris dels mestres: què? Això mateix: si vostés ens paguen un interés de tant, nosaltres els podrem pagar una part del salari que els devem: immoralitat?, il·legalitat?, mercadeig?, màfia consentida?

Sembla que l’intent de convertir valència en un paradís de les vacances permanents, en un paradís fiscal, en un tros de la burrera occidental, ja va aconseguint els grans fruits: quatre de cada cinc valencians es declaren pocavergonyes! I gairebé nou de cada deu, arruïnats i sense futur.

De quina escola de malparits han eixit tot de polítics i banquers?
Sí, Rita, sí, un altre palauet de congressos ens adobarà la fava i el futur de la millor terreta. Au, dona, a estudiar! Però comença pel cató. I de primer pagueu, tu i els teus, els mestres, els advocats, els farmacèutics, la gent de serveis, les empreses que us han servit fins a perdre el cul, i la resta de milers de proveedors als quals els deveu més que no els salaris.