Ulisses20

Dissabte 29 de novembre de dos mil vint-i-cinc vam tornar a manifestar-nos pels carrers de València. Som ara un moviment viu i intens que ja depassa l’any de  lluita i continuem la brega contra el pp i els seus satèl·lits de la política espanyola, de muda falangista: reconstrucció?, solidaritat?, reconeixement?, respecte?… Ca, els espanyols se’ns burlen a la cara, un any després, i continuen castigant-nos la hisenda, la llengua, l’escola, el camp i el territori, sense alçar ni un dels ponts necessaris, ni fer les millores que caldria per evitar el pitjor del pitjor… Pel que ens diuen algunes veus, aquella Gota freda només que va ser l’aperitiu, si continuem una política tan incompetent com idiota. Aquells forasters d’espanya sí que viuen bé de luxe, a compte nostre —ens tenen ben agafadets dels ous— tant com ens roben i continuen passant-nos per l’adreçador: corruptes, malparits, mentiders, voldrien passar per una cosa que no són, en canvi de ser incompetents i inútils: sí, aquella frase que fan més por per inútils que per franquistes els escau brodada, només caldria llegir el testimoni d’aquell bomber valencià que apareix al llibre La memòria del fang, per apamar a mans de qui som, amb el pp o amb qualsevol dels polítics d’espanya: la incompetència és tan sideral, que encara no hem tocat fons, en canvi que ells puguen omplir-se la butxaca i aprofitar-se’n dels ajuts que no arriben on toca, si paren als nassos dels inútils i més inútils: no paren de posar-ne d’aquests en llocs de responsabilitat, allà on caldria professionals i gent honesta: som a mans d’un càrtel polític inoperant, amateur del nivell megaidiota del primer a l’últim, i encara ens voldrien muts i callats i ballant-los la merda: despús-anit van encendre les llums de Nadal, a València, això, l’encesa de Nadal que no amague on van els diners nostres que gestiona el pp, l’encesa per rebre uns quants milers de manifestants que no callem, ni en tenim prou amb la dimissió d’aquell criminal, si han de governar-nos tants idiotes de torn, les mateixes idees, les mateixes boques, aquells falangistes de pius i figues.

Fermesa i coratge, doncs, per aquest moviment altruista que reclama justícia i responsabilitat davant d’un govern caigut de braços, criminal, que no va saber fer la feina quan tocava, que es va amagar, acovardir, ai, però ves a quin sant ens encomanem amb aquella banda terrorista de jutges camalions, a remar, doncs, amb la cara ben alta, fins que acabem amb el descontrol, la mala praxi, la corrupció, el lladrocini, la burla i l’insult que representa ser a mans del mateix equip polític incapaç de salvar més de dos-cents ofegats aquella nit. Incapaç d’atendre els valencians i millorar-nos la vida.