Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Vacances, finalment

Pel que fa a la feina de l’escola, que realment és a fer presència a l’escola, perquè no acabes de desconnectar del tot, si no és per aquelles lectures és perquè portes un informe que voldries llegir, o un nou projecte d’aquell equip, quan no és l’administració que juga a fer-les venir durant l’agost, per si ens agafa despistats, o muts, o ves a saber què acabarà tornant-te a l’escola, abans els trenta dies reglamentaris no s’acaben en un obrir i tancar d’ulls, d’un glop, que el mes d’agost ens convidarà als rituals, a les hores mortes, els amics, les converses, els soparots a la fresca, els apunts de bloc més d’estiu, el camp, i el somni de tenir tres o quatre projectes que, suposadament, també voldria encetar, acabar, que has anat deixant-te per més endavant, quan tinguem temps, quan et jubiles, o et mors o ves a saber. Això de l’agost també és un tòpic, un altre ritual, els viatges curts però intensos, les festes del poble, i encara els imprevistos, que sempre n’hi ha de bons i de millors. Ara, si hem de ser independents al gener, tampoc no tenim gaire dies per encantar-nos i perdre res. No sé si són millor les vacances o l’esperança i el somni de les vacances. Aquest temps, entretemps, que tot és possible, amb tants de somnis i desitjos com ens planifiquem per endavant, com una teràpia. Vacances finalment. Un any més. Als cinquanta anys de la meua vida, quan davallen les aigües , tèrboles,… què collons tèrboles, hauríeu de veure l’ullal de Bétera, com raja i quin doll d’aigua que sembla d’una altra època, quan la infantesa ho omplia tot de felicitat. 
Vacances, finalment.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent