Ulisses20

A casa nostra, dirà el papa que caldria defensar més la unió, sense més detalls, la unió, ho deia el xicot davant el rei d’espanya, davant més embalum humà, si voleu, “uniu-vos”, no sabem si ho volia dir en favor de la geografia o de la pederastia i l’abús; podria haver afegit, l’homenic, si l’objectiu era cantar en favor de la unió dels corruptes, dels lladres i malversadors de drets i de diners públics. L’abús sexual dels seus, de retors, capellans, vicaris, bisbes o bisbots, ha sigut perdonat sempre, amagat per sempre, no-castigat en tots els casos, que no sabem si n’hi ha cap excepció, malgrat l’abús repetit, l’hiperabús o encara pitjor: l’amenaça contra els infants si deien res. Contra les famílies també hi havia amenaça catòlica.

Però el papa sembla per damunt del bé, almenys per damunt del cel, quan reparteix les lliçons de moral i d’ètica, acompanyat sempre dels reis borbons, també de franquistes o banquers: de la vora dels diners sempre és més fàcil de repartir moral i religió. Si ell, el papot, fóra pobre com una rata, la lliçó de segur que seria diferent. I l’abús. Els homes rics del papa s’hi aplegaven aprop, a part, en secret, en canvi d’acords i regals privats que no coneixerem mai, però que no cal ser més llarg que cent sotanes on uns quants corbs amagaven els pecats del piu infantil: tan a prop de la delinqüència, però tan a prop, que n’eren ells, els pecadors més grans.