Una lliçó contra l’agricultura (1)
Potser caldria començar pel principi: Ferran Gregori, que és l’home de la Unió que fa la predica de poble en poble i ha fet els estudis de les varietats alternatives, va començar dient:
—La taronja no té remei. És una ruïna. No cal que li pegueu més voltes.
Els llauradors que eren en aquella saleta de l’Ateneu no es van queixar, ni el van agredir, ni es van escapar corrent. Saben que Ferran Gregori té raó. No li peguen més voltes. Arribats fins al convenciment i l’assentiment i el fracàs que això significa, la reunió va continuar amb més o menys brillantor.
Segona diapositiva. La taronja valenciana representa el 4% de la producció de cítrics del món. Oh!, solament el quatre, malgrat que fa molts anys era coneguda internacionalment. Per tant, si desapareixem, ningú no se n’adonarà. Sobretot ara que nosaltres mateix ens hem carregat el millor producte dels valencians, únic al món, segons els gourmets francesos. (la paella o li arribava ni al peçó ni a la fava!)
Dins la producció europea ja tenim més paper: el 50%. Ep, cal tenir en compte que Europa és el primer consumidor del món, de taronges. Però què ha passat? Com és això, si érem els número uno de l’univers? Que en els últims deu anys, la producció de taronges valencianes ha disminuït el 17%, l’11% de mandarines. Els preus en canvi no han seguit aquella regla que diu, a menor producció major preu, no. Els preus han baixat una mitjana de l’11% en les taronges, i el 25 % en les mandarines. Però alerta, els costos de la producció han pujat el 44%: el 44, redéu!
El resultat de les sumes restes i els càlculs mentals que vulgeu afegir són els següents: els llauradors valencians tenen un poder adquisitiu per la mateixa producció de fa 10 anys d’una reducció del 70%. Guaita! Per cada 100 euros de l’any 2003, hui els en donen 30… Compte redó, home! El resultat és l’abandonament dels camps i el conseqüent desastre patrimonial, de paisatge, de cultura, de fracàs de vides senceres… Afegiu la disminució de producció i per què no vlen saber-ne res, res de res, del camp.
Compte! En cap cas diem que la culpa és tota dels llauradors. Ells no són responsables de les polítiques dels pocavergonyes, dels aprofitats, dels amics dels polítics, dels empresaris corruptes, dels lladres, del pp, del psoe… Tothom se n’ha aprofitat de la seua torpesa. Sens dubte, que no n’hi ha varietat més molla que la valenciana (uns molls de l’òstiaputa), per molt que peguen punyà en la taula o siguen capaços de beure al morro vi barat mentre canten l’albà.
Els llauradors valencians no som forts com els llauradors francesos. Perquè els francesos ja hagueren penjat d’una garrofera polítics, consellers, directors generals i 100 amos de mercats i comerços. I si al primer que deixà de pagar-los li hagueren trencat les cames o li hagueren rebentat el nas, potser no ens haurien tractat com uns moniatos.
-La majoria encà pensen que la culpa del que li passa al camp valencià la tenim els catalanistes. Això és el que els diu el furtamantes de Serafin Castellano i la bufa Cotino. Que la culpa d’allò que els passa als valencians ells ja ho han vist pel forat del cul.
Ara s’entén que la Unió de llauradors propose alternatives que encaminen els llauradors a cercar altres productes. Perquè les polítiques agràries no han canviat gens. Gens ni miqueta. Tenim els pocavergonyes i els polítics de la incapacitació professional. Als mateixos llocs governant-nos.
—Tanquem l’aixeta i peguem-li al barral.
—Iee, n’hi ha bou embolat, hui?
2- El primer hombre que mintió…de Silvio Rodrigues
3- Nosaltres els valencians
4- la colla “Los calaveras” de la FAI per passejar-se per la comarca i no acabar la feina al 1936?
5-Nosaltres els valencians
6- Nosaltres els valencians per fer de les cooperatives caus de falangistes mal reciclats?
7- Nosaltres els valencians per no fer la nostra polític, i com està demostrat tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.
8- Nosaltres els valencians per no haber calat foc al Palau de la Generalitat amb tots els lladres que l´han okupat del 75 cap açí.
9- Nosaltres els valencians…ai
– Cazalla jo si no hi ha cazalla no mame
– Bou embolat i xicones amb unes mamelles que tomben de tos
Pd : Salut a tota la bona gent d´aquest Pais i als demés que´ls
donen pel cul.