Ulisses20

Un dia d’emoció i de llibertat, per l’escola i pels amics. La presentació del documental ‘Una llengua que camina‘ al Club diari Levante ha sigut un èxit, d’acord, de públic, de llibertat d’expressió, d’entusiasme perquè les coses ens vagen bé, als valencians, malgrat els entrebancs, les falques i la poca talla intel·lectual de la societat real que mana. N’hi ha una altra, de societat paral·lela, d’una solidesa i coratge a prova de ferro, i d’una qualitat contrastada, altruïsta i voluntària, que basteix a l’ombra, primer, però com més va més públicament, un treball ben fet de molts anys.

M’han emocionat les paraules de Vicent Moreno, president d’escolavalenciana, i la qualitat del periodisme de Vicent Partal, al qual m’he atrevit de proposar-li d’invertir els papers: fer-li una entrevista (ell faria de mestre i jo d’entrevistador). La força i el contagi apassionat de Diego (conserveu-lo molts anys amb formol, per favor), la possible recuperació d’Alacant (ara que espana vol deixar-la oblidada), el jove metge Pitarc de l’hospital general de Castelló, el polièdric Xavi Sarrià, espill de milers de joves, o el compromís cívic de la jove romanesa… Tot plegat és un regal de l’escola, a través del documental ‘Una llengua que camina‘, però també pel regal que representa tenir tots aquests protagonistes en directe, a tocar, de carn i ossos.

Hem entrevistat Amanda, la directora del documental, d’una mirada esplèndida, agraïda, tan carregada d’honestedat. I finalment Sarrià encara ens ha volgut atendre per explicar-nos com és capaç de comprometre’s d’aital manera allà on hi ha vida i desig de viure-la.

Hem tornat a casa tranquil·lament, Vicent i jo, cap a Bétera, a descansar d’un jorn complet i complex, feliços del treball fet, de tant com ens queda per fer. Ell encara ha telefonat a casa, a Barcelona, i hem tingut esme de preparar les presentacions a Bétera (ell vol ser-hi), d’explicar-nos com funcionen certes coses que ens són comunes. Cinc minuts per a l’avaluació: el poble, l’escola, vilaweb, l’ateneu, els amics… És un gran dia, sens dubte, que havia començat amb una classe d’anglés entre mestres i mares, a un quart de vuit. Que no podia tenir un final millor, entre amics, en favor de la llengua, de l’escola, de la vida.

400COLPS entrevista la directora, el productor i un dels protagonsites.
escolagavina també se’n fa ressó de la presentació del gran documental.