Una ficció lectora de segona mà
A la Plaça del llibre de Montcada, l’Horta Nord, vaig triar entre més llibres La carícia dels detalls de Vicenç Pagès. Un recull d’articles de l’Avenç sobre llibres i propostes lectores ordenades per temàtiques, més de setanta en total, amb les quals ja podries fer-te un pla lector de Nadal, o de Nadal a Pasqua si no tinguesses res més a gratar ni haguesses de rentar plats o traure pedra del camp. Com que m’he jubilat, doncs ja he començat el meu pla particular, amb les propostes Pagès i la tria necessària de la Fira de llibres de Bétera (som a divuit dies de la inauguració). No ho sé, si totes les lectures proposades seran de gran interés, jo supose que sí, perquè ja havia llegit uns altres llibres de l’autor sobre lectures i llibres i canons lectors imprescindibles. N’hi ha jocs d’aquests que ens atrapen més que uns altres jocs de taula o de televisió, per exemple, i encara si he començat el llibre pel final, i ja he acabat de llegir una de les propostes que Pagès fa tan encertadament. Ell diu, de fet ho escriu al pròleg del llibre, que la tria respon als millors llibres traduïts al català que havia llegit en el segle XXI (això ja és gosadia, per si no coneixeu la ironia del Vicenç). Potser que la sentència recorda aquella altra d’un altre autor anglés de canons conegut universalment. Aquest va dir: «khadjí Murat, possiblement la millor novel·la que s’ha escrit mai, la millor de les que jo he llegit!»
Si el que jo volia dir és que he llegit Una lectora poc corrent, d’Alan Bennett, i m’ho he passat de categoria, amb la reina d’Anglaterra (!), que és la protagonista fàcil del llibre; l’autor la ficciona que te’n fas amic amb facilitat i còmplice lector d’un personatge de normal agre com un ferro (en la realitat encara fóra pitjor), i t’encurioseix els llibres i autors que triarà aquella dona per començar una aventura lectora que la portarà a una situació tan còmica com impossible, que ja esbrinareu si passeu a llegir el llibre: jo l’he trobat fàcilment, i més barat que un gin, a la xarxa de llibreries de segona mà. Com diu Pagès al seu article, la lectura fa democràtica la reina, que a més descobrirà com els governs de torn, del primer a l’últim, a penes si lligen, que fins i tot consideren l’exercici de banal poc propi d’una reina. Lectura i passió, d’ací el títol del llibre “poc corrent”, una reina lectora, que subverteix la normalitat del palau i espanta criats, servidors i la resta del món que té el privilegi de ser-hi a prop. Jo ho he passat molt rebé, amb un llibre breu, didàctic, en favor de la lectura, que passa com un vent suau massa ràpidament.
Dos exemples de diàleg de la protagonista principal:
«-Els llibres?, trobe que ens deixen més tendres que abans de llegir-los, i no parle d’un bistec!», diàleg amb un rector d’universitat del nord
«llegir és descurós, discursiu i perpètuament incitant.»
-No sé si ens posarem mai al dia, amb la lcctura…
Les dues referències necessàries:
Una lectora poc corrent, Alan Bennett, empúries 2008
La carícia dels detalls, Vicenç Pagès, empúries 2025