Una altra lliçó de la República catalana
A bou passat, les coses s’apamen amb una vara de mesura perfecta, o gairebé perfecta. La lliçó de vida del 23 d’abril al món, des de Catalunya, fa escola cada any, fa història i n’escriu una pàgina nova universal. És una mostra perfecta que no són el mateix país, Catalunya i Espanya, per molt que el feixisme espanyol —Rajoy i la justícia Llarena_Lamela— ho vulga lligar amb violència i agressió. Llibres contra militars i policies. Mentre a Catalunya aposten per la cultura, el coneixement i els llibres, fan una festa gran i lluïda el mateix dia de Sant Jordi, la jutge Lamela criminalitza Trapero i uns quants funcionaris més, sobretot perquè van demostrar professionalitat, capacitat i resolució quan aquells dies d’agost en necessitàvem, d’eficiència contra la torpesa que representa espanya i la seua justícia.
El dia de Sant Jordi, a Catalunya es congria un món d’autors, editors, lectors, il·lustradors, periodistes, llibreters que converteixen el país en un somni, com si realment ja foren un d’Europa, del nord civilitzat i democràtic. En canvi, espanya continua inventant proves, mentint, o fent-nos passar vergonya amb els moniatos, els idiotes i els inútils. La balança és la llum i el futur o el retorn a la caverna i al franquisme: triar entre europa o el valle de los caídos, i la democràcia deixaria triar, però ai, ens temem que a espanya no es tria si no és en canvi de besar el cul del feixisme i permetre’ls de continuar negant-nos els drets universals.
El dia de Sant Jordi és una altra lliçó de vida de perquè la República Catalana és un model que Espanya mai no podrà ni somiar. I ves que ho tenen aprop i podrien aprendre, si tingueren aital capacitat.
Per molts anys, Catalunya!