Ulisses20

a la porta d’entrada de l’escola hi havia aquest missatge, un cartell de color amb una casa (una escola?) i el missatge del títol en lletres grosses, majúscules: un sí com una casa.

Empar, la nostra directora, en conèixer els resultats, va enviar un correu electrònic a les famílies per agrair-los la participació, gairebé del 95%, i un resultat tan gran i magnànim: excepte tres vots, les famílies confien en el projecte de l’escola, de llengua i de país que fa cinquanta anys van començar uns altres mestres, una escola arrelada a la terra i al país, gairebé amb el mateix entusiasme que el correu transmetia a pares i mestres tants anys després. Un sí com una casa.

Quan érem uns xiquets –ep, que els mestres retirats també hem passat per això–, usàvem aquesta expressió per dir que havíem fet una cosa grossa, un aconseguiment espectacular, una fita, un què sé jo: un sí com una casa.
Entre somriures, que ho vam celebrar, naturalment, també a l’ateneu de bétera, divendres que n’hi havia una reunió de treball, amb una coca d’anous i panses farcida de crema del forn de Canonge, i també dissabte a bétera, després de la manifestació a València, amb una torrà a la casa Gascon, mentre plovia i les brases torraven el corder, les llonganisses (la carnissera ens va preguntar si les volíem amb llavoretes, de Requena: no, no, ni pensar-ho, aquells han votat conra la llengua, una majoria, així que qui no vol integració i identitat amb els valencians, com caram voldreu que els comprem res més, nosaltres?), els xorissos i les botifarres, tres pots d’allioli i un pa calent acabat d’enfornar…

no sembla que festegem prou les victòries, els valencians, i aquesta n’era una de gran com una casa, com un país sencer, que una majoria ha decidit en favor de la llengua, encara i amb una resistència que els farà mal allà on calga, i no els en farà mai prou, ves si els rucs de moldre ho són fins i tot nedant d’esquena.

Un sí com una casa mereix viure amb goig la pluja, l’escola, el camp i les lectures d’ací i d’allà: jo n’acabe de fer dues d’extraordinàries, dos llibres de Joan Lluís Lluís, que serà l’autor convidat a la fira de Nadal a l’ateneu, ja vos ho avance per endavant, que aleshores encara celebrarem la victòria i el combat, sinyors, que no s’acabe mai doncs, que hem d’entrenar-nos més i a sovint, al goig de guanyar.

Per la llengua, un sí com una casa, valencians!