Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 17 d'octubre de 2013

Un repàs dels deures per al cap de setmana

Demà obrim l’escola amb una exposició de la fundació Josep Irla, que hem aconseguit de tenir una setmana a través de Teresa Garcerà: ‘El valencianisme republicà, 1835-1977’, un dels col·laboradors, el catedràtic de la Universitat de València, Antoni Furió, en farà la presentació oficial el dimecres 23 d’octubre, uns dies abans del darrer diumenge d’octubre, els primers Aplecs al Puig vénen si fa no fa d’aquells anys setanta convulsos i frenètics.
L’església, malgrat el temps i les males arts d’un defalliment polític valencià sense escrúpol, encara és dins l’escola, manegant ideologia, economia i misses. No avancem, Batiste, ni explicant que l’escola laica continua amenaçada i contra les cordes.

Som a vint-i-quatre hores del concert de comiat d’Al Tall a la ciutat de València. Ep, això serà emotiu, passional, en directe i a través de les xarxes ho viurem més gent que no podrem assistir-hi; demà el país cantarà amb Al Tall, per tantes coses com ens han donat, pel que representen, perquè res no hagués sigut igual sense. La història d’aquest país posarà cadascú a lloc i Al Tall tindrà per la música, per la festa, pel compromís i l’escola que ha bastit, un dels espais d’honor dels últims quaranta anys.

Una altra expedició de mestres pujarem a Tudela, la Federació d’ikastoles de Navarra fa el seu aplec anual diumenge i entre més actes, el projecte Txikiak Handi signarà el manifest anual en favor de les llengües minoritzades. Enguany l’escolagavina i Escola Valenciana han sigut convidades a participar-hi.

[continua]

  1. Ahir a l´Ateneu de Bétera tinguerem el plaer d´escoltar una representació dels “iaioflautes”, la situació de la gent gran, el sentit de la lluita per un món millor, la solidaritat amb els jovens,les pensions….però els iaois de Bétera (Unió Democràtica de Pensionistes y els altres) no hi eren. Igual no pogueren vindre per estar preparant el proper berenar amb l´ajuntament del poble que és a alló que sempre están apunt, o al rosari de les 8 del vespre , una llastima.
     Fa mal,veure quin món tenin al nostre voltant,és una llastima tindre que omplir amb una X la casella de “Faltas ciudadano” un altre cop i ja en van …    Em quede amb la poesia del Brech i que la vida vos siga lleu:
                               ” Hi ha qui lluita un any i és bo
                                 hi ha qui lluita un temps i és molt bo
                                 però hi ha qui lluita tota una vida
                                 i eixos/es son els imprecindibles”

                                              Salut i força al canut 

    Respon

Respon a Apa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent