Ulisses20

Els valencians patim molts silencis. Moltíssims. Entre més de polítics, financers, de serveis, n’hi ha de qualsevol mitjà televisiu o radiofònic. Patim el que no hi ha escrit. Fins i tot patim allò que no és democràtic, sinó imperatiu, un abús de poder polític i judicial. Han acallat, prohibit o tancat tots els mitjans que podien explicar-nos el món, en la llengua dels valencians, l’única llengua dels valencians que ens és pròpia. L’única que no ha sigut imposada militarment.

Conquestes al marge, ens han prohibit de veure què passa al món des de l’òptica dels valencians, ni més ni menys. Pensareu que és poca cosa. Tornar del treball, posar la ràdio del cotxe cansat de tantes hores de dedicació públiques i no poder escoltar cap emissora, cap ni una, en la llengua de Fuster, Estellés o Espriu. En canvi de tenir-ne en altres llengües, o aquelles de castellà d’amèrica, amb tot de músiques i accents, centenars d’emissores però cap ni una, en valencià. Poca cosa, continuarà pensant algú, sobretot aquell parlament que ara vol expressar com som de divertits amb els silencis i els homenatges.

Acaben de prohibir, enmig del curs, que una escola sencera puga ensenyar en la llengua dels valencians, a Benimaclet, València, per decisió política de sis famílies, i uns polítics franquistes, hereus d’aquell miserable que odiava els valencians. Els xiquets de l’escola pública Pare Català ja saben que és el silenci, el llarg, el que els prohibeix la llengua i el sentit de res.

I tot plegat, aquest atac a València, no és nou ni casual. Va ser ordit i orquestrat per aquell home i pels hereus d’aquell home que va morir diumenge i al qual, sorprenentment, el parlament de catalunya vol retre-li honors amb un minut de silenci. Collons, cal tenir la cara dura, o el fetge pelat, o la fel dolça, qui ho haja decidit, que aquell que ens va enviar els melitars i la guerra bruta de l’AbrilMartorell, Las provincias, i uns altres desgraciats de l’extrema dreta desbocada, contra els valencians, meresca ara honors.

Mecaguen la pena negra, si s’ha de ser ruc i ase. Per què caram ens hem d’agenollar, damunt, que ens hagen prohibit la ràdio, la televisió i l’escola (ho saben a Catalunya que ací van prohibint contra l’escola, contra la dignitat?). Un minut de silenci, per què? M’ho expliquen, ho expliquen als valencians que els prohibeixen el pa, l’aigua i la sal, mentre se’ns burlen continuament? Encar hem de postrar-nos com els desgraciats del levante feliç i pocapena, ciutadans de segona, davant la redemostrada mala traça espanola, capaç de portar al fracàs un estat que és una riota internacional?, ves si ho saben fer malament i a sobre pixar-se damunt nostre.

Que s’enfiten el minut i el silenci pel serengue, i després que proven a traure cullerada, a vore si és neta o majorment carregada de color.

Per cert, el govern valencià ja s’ha presentat voluntari a fer el minut, a posar el nom d’un carrer, a posar-li la medalla i, si cal, clonar-lo per continuar escarnint els valencians i, ara sí, cagar-se en cada mare i pare que ens va parir. Però, vostés al silenci, mentre els valencians continuem muts un minut, una hora, un dia, un any, vint… Que el TC no dirà que això és inconstitucional, això no, això per ells és enforcar-mos vius per dret de conquesta.