Ulisses20

Un mestre que vol mantenir l’anonimat declara que el valencià és una llengua que aïlla i tiba. El mestre no ha volgut mostrar la cara, malgrat una afirmació que corre les xarxes cercant valencians càndids, uns quants que també fan de mestres. L’oració del mestre, la sentència que acusa la llengua (ves quin ois no ha de tenir a la fel un mestre que acusa cap llengua) ha fet tan de forat que, fins i tot, el cap del pp de València ha arribat a dir que no, que ell parla valencià i no viu tibat ni al marge del món. Ai, dels mestres que tiben i tiben els xiquets valencians, creminals! Però es veu que aquell mestre anònim volia explicar la diferència entre les llengües importants, l’espanol ha posat d’exemple, i les llengües de pa oli i sal, el valencià, perquè ho entenguem d’una vegada, que molts altres mestres no entenem de llengües ni de relacions ni del món que aquest mestre explicarà cada dia a l’aula. Quin món, xiquets, us explicarà, quin món, que no em deixarà dormir aquesta nit, pensant el calvari d’intel·ligència que passareu cada dia, en l’escola del mestre anònim. Aquell mestre ho volia dir d’amagat, gairebé que no ho volia dir, que el valencià que el parle el tio Canya, que a València i al món no en volen saber res, de tibantors… Que no serà d’Alacant, el malparit? Perdó, no volia dir malparit, que no està bé malparlar dels altres mestres… Aquell mestre ho ha dit baixet, parla baixet, perquè ningú no puga confondre’l ideològicament ni anímica. La culpa serà de wassap, de les xarxes, de twitter… Potser que una part de raó té, l’home (!), perquè quan agafes un llibre, una traducció de Montaigne o de Tolstoi, fins i tot de Shakespeare, t’aïlles, si no ets un mestre anònim que saps fer dues o tres coses a la vegada, i les farà ben fetes, les coses per no aïllar-se, llegir i relacionar-se amb els amigots mentre es fa una cervesa, perquè de segur que aquest mestre anònim té una burrà de món i d’amics intel·ligents tots lingüistes, que no parlaran valencià al bar, pobres, per no aïllar-se, com el mateix Rajoy,que cada cop que puja a Brussel·les a relacionar-se, amb aquest espanol que obri portes i el cel si li ho dicta el TC, ja ho saben, xa, com l’espanol obri frontera a poc que el parles d’ací i d’allà, t’obri en canal les venes i les vint intel·ligències… Hui mateix que el conseller Marzà ha fet públic el decret de llengües que, si no fóra per aquesta declaració anònima, diria que inclou el valencià com a llengua principal a l’escola. De fet, el decret pretén organitzar l’aprenentatge de llengües durant l’ensenyament obligatori, sense entrar a comprometre res més, fora de l’escola. Així que de l’ús social se n’hauran d’encarregar uns altres, i esperem que no siguen gaires mestres anònims, si realment volem que les llengües en desquilibri puguen tenir èxit, o viure un mínim de normalitat. Compteu que és un decret pactat a tres bandes, possibilista, i voluntariós, que convida a aprendre, i sobretot, confia en la voluntat dels mestres que són, en definitiva, els responsables d’ensenyar en les escoles valencianes. Exceptueu els mestres anònims.

Ai, sí, mestre anònim, consol de l’escola i de la intel·ligència de tants xiquets com atendràs cada dia: nosaltres som de la llengua catalana, saps, el valencià de pa amb oli del tio Canya, i som de tibar-nos fins i tot entre cames, quan llegim Valor o escoltem Ovidi dir Estellés, quan en fem un ús natural, normal, rural, terrenal, veïnal, amical de la llengua. Només perquè volem. Perquè ens dóna la gana. Ves. Ves a cagar a la via.