Un mes just de la tragèdia
Un mes just de la tragèdia política al país valencià. O un mes de la Gota freda.
Els habitants dels pobles han fet una mena de cerimònia de dol, amb ciris i silencis. Han dipositat centenars de ciris, potser milers de ciris encesos a les baranes del barranc. A Picanya, a Paiporta. La televisió valenciana n’ha fet un especial, i després ha ordit un programa diferent, inesperat, que ha titulat “Vetlatori”. El vetlatori valencià té unes lletres i una música de l’alçada d’un campanar, de primer ordre mundial. Úniques. Un mes després, l’infern és l’infern, sense gaire canvis, en el fons de la qüestió. Governen els mateixos inútils. Els incapaços, però ara s’han apujat el sou. Algunes cançons del vetlatori corprenen, ens aborronen la pell i ens disposen per respirar durant uns minuts, amb una certa serenitat. Maria, els germans Penalba, Titana, l’ú de les folies de Carcaixent… Després, dissabte els valencians vam omplir un altre colp els carrers de València, plaça de l’ajuntament, barques, poeta querol, la pau… Tant se val cent mil o dos-cents mil, perquè els polítics porten enganxada a la pell me la bufa què dieu, què penseu, que moriu fins i tot, mos la bufa, als polítics: no sabeu com de rebé vivim, els polítics, com ajudem els amics a viure del luxe, com inflem les butxaques dels empresaris amics, com untem els jutges, els policies i els borbons, ens la bufa si patiu, valencians, si heu perdut la casa, els fills, els pares, fins i tot si heu perdut la bicicleta, ens la bufa completament, les vostres cases i els vostres morts, perquè nosaltres som polítics, a veure si us entra d’una vegada en el cap, som espanyols i polítics, i som ací per viure el luxe i fer-nos rics, passen una, dues o cent gotes fredes, nosaltres serem ací, vivint a cor que vols, encara que no tingueu res, ni casa, ni feina, ni negoci, ni mare per cagar-vos-en damunt, perquè al remat, al remat, qui recordarà com ho heu passat de malament, quan vingueu a votar, d’ací uns anys, a veure si més inútils que nosaltres n’hi ha uns altres més a prop vostre, que aquests són qui decideixen ue nosaltres puguem viure rics una vida i dues vides seguides…, mentre vosaltres, els valencians, ni tindreu res, ni us quedarà res.
«Jo tenia un hort florit…