Un entre tants (VA. Estellés)
Un entre tants és una xarxa cooperativa d’experiències en noves tecnologies a l’aula per aprendre en valencià. Dissabte van fer una nova jornada de formació. Van presentar-hi algunes experiències d’interés, al costat d’altres de menys reeixides. El tema central va ser la Desconferència, que en temps de crisi i de molt voluntarisme, sempre estalvia costos, malgrat que, alguns dels objectius, potser que no s’aconseguisquen en la mesura esperada.
Com va dir Toni de la Torre, un entusiasta de l’educació, per fer ús de les noves tecnologies no calen gaires coneixements, sinó voluntat i pràctica. La idea és traure-li pors i fòbies a segons quines oportunitats ens perdem si encara fem ús del llibre de text o ens enderiem a continuar fent el mateix que féiem fa tres, cinc o deu anys enrere.
El perill de la desconferència, que metodològicament va estar molt bé, és que el resultat és col·lectiu, fruit de les aportacions dels participants i, si com va passar a l’IES Tirant lo Blanc de valència, la majoria són llicenciats, ens enfrontem als clàssics plors de ploramiques, dels ensenyants consentits.
Que si manquen recursos, que si manca informació, que si no tenim suficient formació… Home, què pensarien d’aquest petit-burgesos de l’educació, d’aquells mestres freinetistes dels trenta i els seixanta, que a penes si tenien no-res per treballar, solament idees i una voluntat de ferro.
Encara esteu fent el mateix que l’any passat, el mateix que féieu quan vau començar?, ja sabeu què va aprenent l’alumna cada dia, o sou dels que teniu sort que, malgrat els mestres, l’alumnat ja va espavilant-se pel seu compte…
Sort que l’escola no és l’únic focus d’aprenentatge, veritat?
A 400Colps teniu el relat i el vídeo d’algunes impressions dels participants.