Sempre que espanya guanya, els valencians perdem. Sempre.
Per molt que uns quants valencians boteruts anit o despús feren de bojos per espanya, tant se val, perdem. Ells els primers, que van drets de dues potes però són rucs; no se’n fan, ho són.
La desgràcia és que n’hi ha una majoria de valencians que això encara no ho entenen, fins a quin punt els valencians perdem, amb les seues victòries forasteres, econòmiques, polítiques, esportives, culturals… només calia veure aquell ridícul de celebració, de vergonya, d’un estil caspós tan franquista.
—quatre milions dos-cents trenta mil sis-cents vint-i-nou llençols perduts, comptant a la baixa.