Ulisses20

A tres dies de baixar a València, de nou, per manifestar-nos. Per la llibertat dels pobles, el nostre de primer. Naturalment. Veuràs quanta gent de dissabte s’hi aplega, si molts dels drets que reclamem conflueixen: drets humans, xa. La llibertat que hom reclama en cada manifestació, si és per als forasters, no sembla que ens faça agafar ni grip ni cap més al·lèrgia, ben al contrari, fa progressista cridar en favor dels pobles, sobretot si són lluny, com més lluny millor, perquè la distància rebaixa el risc de conflicte. Un conflicte intern que l’espanya feixista no ha resolt. Però si a València també n’hi ha feixistes a cabassos! –Calla, xiquet, que això són figues d’un altre paner.

Ara, baixar dijous a València a demanar la llibertat dels valencians, uf, ha d’ésser esgotador i poc progressista. No fotem, home, no vulgues tocar-nos la pera: l’escola?, la llengua?, el camp?, la hisenda?… Però què us heu pensat, els valencians? No voldreu fer també de catalans del sud, no? No sembla gaire seriós, ni útil, ni modern, dir que volem ser independents, ara que el món s’ha rovellat de feixisme de nou, com si de colp haguéssem oblidat el segle XX, pobres valencians de merda.

Dijous comptarem quants d’aquells que vingueren dissabte a salvar la campanya de les barques, pegaran de pont o fins i tot clamaran en contra nostre: tota política que no fem nosaltres, el psoe i podemos ja sabeu contra qui la faran.

Assumir la veu del poble?, ser poble? Camí de València un nou d’octubre, un altre, per la independència i la nació, i ja lligarem més garbes.