Ui, Europa!
Una sola decisió política d’un homenic fa trontollar tant d’esforç per construir. Però l’homenic és francés, una mena de Napolió petit, en esperit i grandeur, que ell voldria. I la resta d’homenics d’Europa, una majoria, s’hi han posat del seu costat. Berlusconi, ZP, Barroso, no sé si n’hi ha més. Les víctimes són els de sempre, i les raons exposades també són les de sempre, desigualtat, desequilibri, desavantatge… El resultat és expulsió, malgrat que ells no accepten que això és xenofòbia. Som francesos de la igualtat, la República, la libertat! Però els homenics ja han sabut capgirar el debat, perquè en realitat no tenen respostes, ni solucions, després de tants anys de civilització, de coneixement, d’universitats… Tenim tan poques respostes per als temes realment importants, que fa feredat tot plegat. El món, almenys l’Europa més recent, és a mans de poca intel·ligència, de l’acadèmica i de l’emocional, i el resultat és igualment decebedor.
– És que són delinqüents, roben, es fan cases on no toca, es fan construccions il·legals, no compleixen lleis, no respecten les tradicions, ni la cultura, ni l’home…
Però home, si esteu retratant els polítics, els dirigents de major rang, i també els altres, els més baixots (els valencians almenys).