Trens de corrupció
Ja n’estem fets, als desastres, en el pitjor dels sentits: els valencians fa molt temps que els patim, els desastres que volen fer-nos passar per catàstrofes naturals. Però no. Aquestes coses i tantes altres, no tenen res de naturals, perquè són fruit de l’artifici, que vol dir de manufactura humana, sense excuses, senyors del pp. La responsabilitat té nom propi. La poca professionalitat cal denunciar-la perquè cadascú carretege els morts que li corresponen.
Quan se suprimeixen metges, infermers, serveis d’atenció, celadors o personal de manteniment, els hospitals se’n ressenten; la sanitat se’n ressent, per una decisió política pensada, calculada i executada.
Quan suprimim mestres, psicòlegs, orientadors, logopedes, directors o ves a saber, l”escola se’n ressent. L’educació ho paga, i ho paga un país senser, a curt i, pitjor encara, a llarg termini.
Quan retallem en infrastructures, o construïm amb aquelles males arts d’estalviar-nos tots una part per enriquir-nos més fàcilment, el que fem realment és bescanviar diners per cargols, o per travesses més primes, o per asfalts de menor molla, seguretat en canvi d’automatismes que no funcionen, que un dia o altre fallen i no eviten la tragèdia.
Això d’espana és tan bèstia, que encara no hem descobert a quina profunditat caurà tot plegat, que no hem tocat fons. La corrupció campa arreu que mirem, ara en els trens, però no és nou (Cotino, Camps, Rita, Blasco… ves si ho saben, que no és nou).
Encara acabades de fer, comencen a fallar les línies d’Alta velocitat, senyors de la Marca, un invent del pp/psoe que ni els americans del nord no es podien permetre, però els espanols sembla que sí.
Ara bé, quan decidim de fer trenta trens deficients, malgrat que es consideren d’alta velocitat, fins i tot tresn que no van enlloc ni porten ningú, en comptes de deu amb totes les peces i les seguretats necessàries, el que construïm són trenta possibles tràgedies en un curt termini de temps.
I quan la planificació política va d’aqueixa manera, els accidents passen de veritat. Aleshores passen a denominar-se ‘ja t’havia avisat, alarma, compte que moriràs…’, res de preocupant, perquè tard o d’hora ens haurem de morir tots, però tampoc no cal precipitar-nos. Però abans no arribe on caldria, la denúncia s’arxivarà, i aquell monicaco de torn no s’esquitxarà el vestit ni es perdrà un sobre model Bàrcenas. És un polític convençut de la faena feta, que passarà a cobrar dues vegades.
A València ja ens va passar. Que no ens van fer cas. Ni se’n va responsabilitzar ningú, solament la vergonya de quaranta-tres morts que no han servit per res. Per res de res. Potser com passarà amb els morts de Galícia: el maquinista?, l’excés de velocitat? Un revolt massa pronunciat? Qui és el ruc que posa un únic sistema de seguretat en màquines que gairebé volen damunt la via? Els polítics!, els del pp i els del pseo, tant se val.
Especulació, diners fàcils, empreses amigues que s’han enriquit com no somiaven… què ens falta ara, després dels diners gastats i embutxacats?, que anem morint-nos per torns, en pujar al tren i al metro… Trens de corrupció, dirigits i governats pel pp, o pel psoe, aquests són els veritables maquinistes de la tragèdia i de la gran corrupció que patim. Però tant se val que els jutgen, o que els jutgeu en les eleccions, no els passarà res, perquè ja se n’encarregarà la justícia de salvar-los el cul i la misèria, en canvi de repartir-se la saca.
—En això de la saca, què volies dir?
Aquella ‘unidad’ en nom de la qual serveix per a justificar-i encapolir totes les
barbaritats passades, pressents i futures escomeses sota la marca
Espanya esdevé tot olegat una mateixa marca.