Diumenge vam participar de la XVIII Travessa a la serra Calderona. Un passeig entusiasta guiat, en favor d’un itinerari didàctic, gairebé escolar. Pels volts del Moncúdio, fins al castell de Serra i de retorn a Nàquera, amb els ensenyaments de dos entusiastes del coneiximent local, Policarp Garay (la història i la geologia) i el poeta Alexandre Navarro (les llegendes i la toponímia). Entre les dolomies, les argelites, els rodenos, les argiles… davant la imponent pedrera que assortí l’eixample de València, una d’elles, la colla de l’Ateneu de Bétera va tenir temps per aixecar un parell de muixerangues a ritme de dolçaina i tabal. Havíem convidat el bo i millor de l’associacionisme comarcal i totom era representat, voluntàriament. Quatre anys després de l’últim dels itineraris, l’institut d’estudis recomença el senderisme cívic que va reinventar en els anys noranta guiats pel mestratge de Ferran Zurriaga. Ara n’hi ha més ofertes sens dubte, i colles que caminen llarg i lluny enllà, però aquest pòsit d’ensenyança, d’assaborir el topònim just, la pedra, la llegenda local, és una marca que va quedar, que renaix ara amb l’harmonia d’un dia variat, sol, pluja, calor, fred… amb l’objectiu d’explicar-nos el paisatge i les traces dels seus habitadors.