Ulisses20

Avui hem acabat les sessions dedicades a l’escriptor rus, Lev Tolstoi, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. El professor Enric Iborra ens ha acabat de lliurar una petita bibliogràfia bàsica, entre crítics, obres pròpies, assajos, biografies, i uns quants llibres que ell considera imprescindibles per anar gaudint de llegir el gran mestre rus. Al bloc La serp blanca trobareu més idees i major rigor, sobre Tolstoi, perquè Iborra n’és un enamorat, i jo que ja vaig descobrint-ne més detalls, també comence a pensar que n’hi ha raó suficient per a l’admiració. Per cloure la sessió i el temps dedicat a la gran novel·la Anna Karènina, avui hem escoltat un fragment de Tchaikosky “Andante Cantabile”, amb un siroll espaterrant de les caixes acústiques que mataven la provatura. Malgrat els debats interns sobre l’art del mateix Tolstoi, o sobre la vida, la literatura, el camp, o els debats amb Txèjov, en escoltar aquesta peça, Tolstoi no pogué sinó emocionar-se. Jo he trobat aquesta versió a la xarxa de Yo-Yo Ma que, a casa i sense el maleït siroll, també m’ha fet emocionar; com la literatura de Tolstoi. En directe, a fragments petits, de detall, he gaudit Tolstoi tant com l’any passat, per bé que la manera com l’he llegida, Anna Karènina, no és una manera exemplar ni de convidar ningú a repetir. De la lectura que vaig fer de jove, no sé si recorde gaire res, o res de res. En canvi, ara trobe una delícia qualsevol pàgina, qualsevol. El professor Enric Iborra recomana llegir també ‘Els cosacs’, ‘Confessió’, ‘La mort d’Ivan Ilitx’… entre més imprescindibles, així com ‘l’eriçó i la guineu’ d’Isaiah Berlin, per descabdellar les raons de l’escriptor i la seua ànima, les torbacions, els dubtes existencials, l’equilibri des de la casa pròpia i una situació benestant. A les primeres versions/edicions de la novel·la va aparèixer aquesta cita bíblica que després l’autor trauria en les edicions posteriors: de l’epístola de Sant Pau als romans «A mi em correspon el càstig, jo donaré la paga merescuda». Potser per això Tolstoi va provocar que una de les protagonistes, l’Anna, es llancés al tren. Aqueix era el preu a pagar de l’amor fora de l’ordre, anar contra la norma de l’alt societat russa, el càstig final de l’autor contra l’heroïna? Però, i la llengua de la novel·la, la traducció d’Andreu Nin, eleva la literatura catalana més enllà d’on era amb aqueixa proposta? No n’hem parlat gaire, d’això, mestre, i és un dels detalls importants de qualsevol obra mestra de la literatura universal. Si voleu passar-hi comptes, ací teniu l’inici, animeu-vos!

«Totes les famílies felices s’assemblen. Cada família dissortada ho és a la seua manera.»