Aquest dibuix crida l’atencio per l’ús de dos colors, el blau i el marró. Els altres espais protagonistes són sense pintar, però es distingeixen amb facilitat. Al centre del dibuix hi ha un edifici de tres plantes, per bé que podria ser més alt i podria representar ben bé set o vuit plantes. És un edifici marró, perquè el fang ha arribat fins a dalt de tot. En una de les finestres de l’edifici central hi una persona que s’ha elevat sobre l’àmpit i crida demanant auxili. Una de les mans prova de demanar ajut mentre amb l’altra mà s’agafa de la reixa de la finestra. Hom diria que és a punt de caure. Però s’aferra fort d’una mà. Més amunt, tres personatges també són a la finestra però totes tres tenen els braços alçats, com si també necessitaren ajut. Els tres representen una família. L’edifici és de color marró, com el fang, com si el fang l’hagués pintat de nou. Al davant tot és fang, hi ha una persona al carrer amb la mateixa posició que les altres tres de la finestra, com si el fang se la volgués emportar. Davant l’edifici que és la part més voluminosa del dibuix, passa un riu de fang, de manera literal. Damunt aquest fang suren tres cossos que passen tots en la mateixa direcció, d’esquerra a dreta. Tots tres són morts, l’un porta damunt els ulls una x, l’altre, en canvi, sembla que porta antifaç, o els ulls tancats. El tercer no fa millor cara. Dos arbres que es vinclen per la força del vent també són coberts de fang. L’aigua cobreix la resta del dibuix. Només dalt de tot del full, damunt l’edifici, n’hi ha dos núvols blancs. Sense fang ni aigua. El dibuix és colpidor, sobretot pels tres cossos que passen surant damunt el fang. La mestra no sap si N. ha vist aquesta imatge o només l’ha imaginada, després d’escoltar els relats del grup. El xiquet ha titulat el dibuix: ha passat la dana.