Ulisses20

«El meu dibuix és una xiqueta que plora». De fet, Ll. ha dibuixat unes llàgrimes més grosses que no els ulls d’ella. La xiqueta porta un vestit amb faldilla de color morat i una bossa de mà blava ,agafada pel braç de l’esquerra,;el vestit té la cara d’un xiquet que riu i trau la llengua. La xiqueta és gran, malgrat que només fa primer de primària, tan gran i alta com l’arbre que ha dibuixat a la seua dreta. Per damunt d’ella n’hi ha els estels, en són quatre, que també ploren, també hi ha dibuixat la lluna i el sol. El sol és groc però sembla un aranya peluda, com si els raigs de sol tingueren cames ben negres a punt de començar a caminar pel cel. També té la llengua fora, el sol. Ella, la xiqueta que dibuixa, ella té la boca oberta com si s’exclamés: oh! Al centre del full hi ha el pont esclafat del poble, un dels ponts que han desaparegut, partit per la meitat. L’aigua hi passa desbocada. La xiqueta té al pensament saludar, diu hola, dins una bufa de còmic o bafarada. En el cantó de baix del full hi ha el foc, en l’altre cantó, l’aigua. És un dibuix sense fons: jo diria, ací n’hi ha una xiqueta que plora i un pont trencat. Però ja no seria el que ella vol dir. Ella ha escrit amb gairebé totes les lletres, majúscules (recordeu que c0mencen a escriure): “s’ha trencat el pont”.