Els xiquets tornen a l’escola, vint-i-un dies després. La gota freda s’ha ensenyorit contra el poble, contra les cases, els ponts els carrers, contra l’escola… Però els polítics maldestres com si sentiren ploure (!) Ha, ploure, una merda de fang ens ha plogut a tota la comarca. Incapaços. Els polítics són incapaços i inútils. No podem regalar-los res més. El primer dia que obríem l’escola volíem una benvinguda especial. Sí que va ser un jorn especial. P. fa un dibuix després que a la rotllana de la classe uns quants han explicat com recorden el 29 d’octubre. Ell ha dibuixat una escola. Diu que és l’escola de la mare. Ha dibuixat una escola gran que ocupa gairebé el vuitanta per cent del full. És una escola rectangular de color taronja amb moltes finestres, damunt la façana ha escrit “l’escola de la mare” però la paraula mare cau gairebé completament fora de la façana, només la ema s’hi ha salvat. Hi ha un arbre al pati, en el dibuix de P. i dos ocells grossos que semblen avions. Potser que siguen avions de veritat, el que P ha dibuixat damunt l’escola. Ell ha escrit tres vegades el seu nom, dalt de l’escola. N’hi ha dues portes d’entrada petites, a la banda de baix del dibuix, molt més petites que qualsevol de les finestres que ha dibuixat. Moltes finestres de colors diferents, vius. Finalment, P diu: vull que torne l’escola de la mare. En un cantó del full, P ha dibuixat un xiquet que riu. P. és un alumne de primer de primària i ha triat dibuix en comptes de text.
Ja deveu saber que, a primer, els xiquets comencen a llegir i a escriure, però som al primer trimestre, de fet som a la interrupció del primer trimestre per la Gota freda, que s’haurà carregat també el ritme d’aprendre a llegir de milers de xiquets valencians. De llegir i d’aprendre a escriure. Potser per això P ha triat dibuix.