L’ajuntament de Picanya va publicar, a quarts de tres, un vídeo de l’avinguda d’aigua al barranc. En uns minuts, el llit del barranc, eixut de primer, va omplir-se d’aigua marró i runa. De primer arribava lentament, pacient, després desbocada i rabiosa. A Picanya, ahir no havia plogut gaire, fins i tot a migdia va lluir el sol. Des de l’escola, vaig ensenyar les imatges als xiquets. Mig de broma, els vaig dir, compte en passar pels ponts, en tornar a casa. Però aquelles imatges eren premonitòries. Sobretot perquè a les capçaleres dels barrancs i rius, allà en diuen barranc del Poio, l’aigua queia a poalades. Cinc hores després, a quarts de vuit, la situació ja era de molta alarma a l’horta sud: picanya, paiporta, alfafar, sedaví, massanassa… Durant cinc hores, voleu dir que cap expert no va avisar-nos què podia passar? Que durant cinc hores tothom podia fer vida normal, mentre s’ordia un cataclisme que ens agafaria com el que som, primitius i ignorants del país on vivim? Ni experts, ni assessors, ni funcionaris, ni polítics, ni seguretat, ningú no va predir ni actuar durant cinc hores: res de res. Desemparats.
En una societat democràtica, del primer a l’últim haurien de dimitir. De primer, els polítics, els assessors, els experts, però també els caps i responsables dels cossos de seguretat. Tothom sense excepció al carrer. A pa i aigua. En una societat més disciplinada rodarien caps, físicament, sense metàfora. En una societat colonitzada, dependent i subrogada a espanya, no passarà res de tot això. Ningú no es farà responsable de res. Ni del desastre material ni dels morts, moltes d’evitables a poc que tinguérem gent honesta en els llocs de responsabilitat. Ací, dels crims, en farem corrupció i publicitat dels idiotes.
La gent corrent, no tenim perquè ser experts, ni en sabem, ni cobrem, ni estudiem per això. Però tanta universitat, tants diners públics, i tanta policia o guàrdia civil, de quina cosa ens serveix en situacions de caos? Una colla d’incapaços i d’inútils. En el segle XIX, com en el XX com en el XXI. Una colla d’incapaços. Ara trauran pit per comptar cadàvers. Faran cara de compungits i encomanaran rosaris i processons. Potser que vindrà el borbó feixista a pegar-mos pel sac. A robar-nos l’ànima.
De got i ganivet, aquest país a mans dels espanyols.