Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Territori d’inútils i incapaços

L’ajuntament de Picanya va publicar, a  quarts de tres, un vídeo de l’avinguda d’aigua al barranc. En uns minuts, el llit del barranc, eixut de primer, va omplir-se d’aigua marró i runa. De primer arribava lentament, pacient, després desbocada i rabiosa. A Picanya, ahir no havia plogut gaire, fins i tot a migdia va lluir el sol. Des de l’escola, vaig ensenyar les imatges als xiquets. Mig de broma, els vaig dir, compte en passar pels ponts, en tornar a casa. Però aquelles imatges eren premonitòries. Sobretot perquè a les capçaleres dels barrancs i rius, allà en diuen barranc del Poio, l’aigua queia a poalades. Cinc hores després, a quarts de vuit, la situació ja era de molta alarma a l’horta sud: picanya, paiporta, alfafar, sedaví, massanassa… Durant cinc hores, voleu dir que cap expert no va avisar-nos què podia passar? Que durant cinc hores tothom podia fer vida normal, mentre s’ordia un cataclisme que ens agafaria com el que som, primitius i ignorants del país on vivim? Ni experts, ni assessors, ni funcionaris, ni polítics, ni seguretat, ningú no va predir ni actuar durant cinc hores: res de res. Desemparats.

En una societat democràtica, del primer a l’últim haurien de dimitir. De primer, els polítics, els assessors, els experts, però també els caps i responsables dels cossos de seguretat. Tothom sense excepció al carrer. A pa i aigua. En una societat més disciplinada rodarien caps, físicament, sense metàfora. En una societat colonitzada, dependent i subrogada a espanya, no passarà res de tot això. Ningú no es farà responsable de res. Ni del desastre material ni dels morts, moltes d’evitables a poc que tinguérem gent honesta en els llocs de responsabilitat. Ací, dels crims, en farem corrupció i publicitat dels idiotes.

La gent corrent, no tenim perquè ser experts, ni en sabem, ni cobrem, ni estudiem per això. Però tanta universitat, tants diners públics, i tanta policia o guàrdia civil, de quina cosa ens serveix en situacions de caos? Una colla d’incapaços i d’inútils. En el segle XIX, com en el XX com en el XXI. Una colla d’incapaços. Ara trauran pit per comptar cadàvers. Faran cara de compungits i encomanaran rosaris i processons. Potser que vindrà el borbó feixista a pegar-mos pel sac. A robar-nos l’ànima.

De got i ganivet, aquest país a mans dels espanyols.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent