Una llevantada excepcional provoca un nou desastre al país valencià. Pluges de 400 litres per metre quadrat a l’interior, forts vents i un territori procliu a les avingudes d’aigua—raimon ja cantava que aquests país no sap ploure— desboca una gravetat que deixa sense adjectius les imatges d’un jorn que dibuixava l’apocalipsi. Tot plegat despulla un país a mans d’incapaços, i d’aprofitats. El primer, l’analfabet mazon, que ens voldrà vendre despús-demà la copa amèrica, en canvi de no saber què dir durant hores davant el drama viscut. Just acaba de confirmar, ara mateix, que n’hi ha morts.
La suma del caos ens despulla, valencians, i torna a avisar-nos que, a mans dels espanyols, no traurem mai el cap, en canvi d’ofegar-nos en la merda, d’uns polítics i uns gestors que prefereixen de viure panxacontents en canvi de deixar-nos desproveïts de la seguretat i la protecció bàsica. Un dels grans patiments d’avui ha sigut el barranc de Xiva, o barranc de Torrent (nosaltres li diem barranc de Picanya), que se n’ha eixit de mare, i ha inundat l’horta sud quan ningú no ho preveia, cap ni un dels professionals o els polítics que viuen de la mentida i l’amiguisme.
Fa més de vint anys que uns geografs experts ja ho van dir, que calia una intervenció racional en la geografia d’aquest barranc que baixa de l’interior, de setaigües, passa per xiva, a la foia de bunyol, i morirà a l’albufera després de travessar l’horta sud. Però tanta urbanització, polígons, o desviació d’aigües a aquest barranc, sense intervenir-hi amb seny i pressupost, no evitaria una desgràcia. Aquest estudi era dels anys noranta, i no cal dir que totes les actuacions posteriors s’han fet contràriament a allò que s’apuntava, si hom volia evitar una catàstrofe. Ja la tenim ací, la merda i per calcular la magnitud del desastre hauran de passar dies… i encara no tindrem la veritat.
Fins unes quantes hores després d’inundar-se la comarca de l’horta (picanya, paiporta, sedaví, catarroja, alaquàs, torrent…), ningú no explicava res oficialment. Àpunt s’ha passat hores repetint la mateixa notícia i projectant les mateixes imatges. Pobres, quin esperit, o quin pressupost, en canvi de tenir centenars de persones enmig de l’angoixa i un abandó que no té excuses.
Després del teatret oficialque viurem demà, oh quin disgust i tristesa, pobrets, els peperos reclamaran la copa i la submissió a l’espanya borbona. A mans de cretins i criminals.
#MazonDimissió! #MazonDimissió! #MazonDimissió! #MazonDimissió! #MazonDimissió! #MazonDimissió! #MazonDimissió!