La tómbola de la fira de bétera repartia bolletes sense premi i amb premi, d’aquestes en repartia menys, naturalment, però en aquella època de tantes mancances, per un duro tenies l’oportunitat d’emportar-te a casa una cosa que simulava un pernil, o un salsitxó o un peluix gegant en forma de bambi, o unes paelles de ferro, o unes nines més lletges que l’avarícia, aquell home no parava de xerrar i explicar quantes coses regalava per un duro, i aleshores t’omplia les mans de bolletes que anunciaven que havies de continuar jugant, sens dubte, però n’hi havia que guanyaven, pocs, però n’hi havia que sí, que s’emportaven a casa el pernil que no era pernil. Recorde personatges populars que van acabar emportant-se el premi gros, aquell succedani de cuixot oliós tan ranci… L’homenic que no parava de xerrar per l’alçaveu es deia terremoto, com la tómbola, i l’acompanyaven dues ombres inseparables: un que feia de secretari, i ell li deia secretari, que repartia les bolletes, i un mico agafat a una escala amb un cadena. DE vegades, el mico es tirava al cap del que tenia més proper i t’estirava el cabell com si se’l volgués quedar. Allò era una estampa d’una època difícil de superar, allò va durar qui sap quants anys, perquè en cada fira de festes, aquell tros de tómbola es plantava sempre al mateix lloc, i venia i anava de poble en poble, l’homenic, que al final es va fer casa ací mateix. La tómbola, els dies de festa grossa, repartia això i allò, sense parar, i terremoto alçava la veu i tothom a cent metres lo manco posava atenció a tants miracles…
Ara sembla que han obert una altra tómbola o rifa, però a la mateixa generalitat dels valencians, al cap de la qual hi ha l’analfabet mazon. Per un set a secundària o a batxiller, segons el patètic milhomes d’aquesta rifa, ell en persona t’envia el títol màxim d’una llengua, com si volgués dir prou, prou d’estudiar català, la llengua dels valencians, prou de fer l’estudiant, d’esforçar-te, perquè ja en sabeu prou i massa, i jo en persona, l’analfabet mazon, vos regale un cabàs de títols. I sí, ell en persona eixia a les xarxes i a la tv ahir regalant tot de títols, només si premies un botó, automàticament: terratrèmol mazon expedia títols com podria expedir certificats metges, o documents notarials de la propietat, o certificats superiors d’estudi, perquè l’analfabet s’ha eregit en catedràtic de llengües, com a poc, i regala si vol títols a tothom: només calia demostrar que tu passaves per allà, i n’hi havia prou… En passar per allà.
No sé que hagués passat, si l’homenic mazon s’hagués atrevit a fer el mateix amb altres llengües: amb el francés, amb l’anglés, fins i tot amb l’espanyol… no sé què li haguessen dit les universitats espanyoles, o els primmirats d’oxford o la sorbonne… Possiblement l’analbafet s’hagués atrevit a respondre’ls també a tots: que ell és per damunt del coneixement, de les institucions acadèmiques, que per tant pot regalar el que vulga a qui vulga, quan vulga i com vulga. Que la seua vulga no li la treu ningú, que ell no vulga.
-mecaguenlouconsagré, mazon!, si ets més ninot mos faràs vomitar la melsa, tros d’inútil!