Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Telèfon (ica) de merda

és la segona vegada que em pose en contacte amb Telefònica per donar de baixa alguns dels serveis no imprescindibles, com ara el bunyol ‘Imagenio’. Un grapat de canals de TV de poca volada, la majoria de llengua espanyola, exclusivament. Qan me’l van vendre, ja els vaig repetir sis vegades que no el volia per res, i llavors, amb la insistència d’ells, penosa, picapedrera, matamartell, se m’ocorre de preguntar-los si veuré els canals de la corporació catalana. Em diuen que sí rotundament, i que tot plegat el pollastre i el galliner serà completament gratuït el primer any. N’està segura del que diu, senyoreta, que no caiguem d’una figuera i no és la primera vegada que pixem fora la tassa: sí, sí, com li ho dic.
Venen, instal·len i en pau. Al remat, un sol canal de la Tv3, i la resta de nyaps ja els coneixem. Hi havia alguna cosa nova, canals de cinema clàssic que, quina casualitat, van anar desconnectant no sé per què. Els envie un correu en comprovar que, a la primera de les factures, m’han carregat vint euros de més. Ostres, la gratuïtat d’aquells pinyols, els fill de puta, quan volen enfosqueixen el cel. Els envie un correu perquè em donen de baixa, però no em fan cas, i continuen cobrant-me els mesos a vint euros de càrrec, els carlàmpios no són idiotes. Bons tampoc no ho són.
Avui telefone i els dic poquet, ordenadament, sense enfadar-nos, claret, respirant, com si fes aquell exercici de taixí, amb el telèfon. Em parla un tal Lluc, que ell diu Lucas, que és el quart home que m’atén, aquest en català: molt bé, senyor Albert, en quinze dies li farem la baixa, i el penalitzarem amb un càrrec de quinze euros. Com? Un altre càrrec? Una penalització? Sí, diu ell, lluc, vosté s’havia compromés a… Perdone, jo no volia el servei, vostés me’l van encabir pel serengue, obligadament, perquè era gratuït, com si els pesés la caixa, i jo vaig afluixar per no sentir aquella dona.
-Ho sent, haurà de pagar quinze euros de penalització.
-En tot cas, sóc jo qui els hauria de penalitzar, per mentiders, i per poc professionals. 
-Vosté faça el que vulga, nosaltres li carregarem quinze euros de penalització.
-Mira, lluc (ell diu Lucas on jo veig lluc, i on no voldria acabant de veure un lluç) sóc jo qui enviarà un correu a l’oficina del consumidor, per deslleialtat amb els clients, per poc seriosos, per desgraciats. 
-Senyor Albert!
-Digues, Lucas!
-D’ací un moment rebrà una telefonada per preguntar-li si està content del nostre servei, volem coneixer el nivell de satisfacció dels nostres clients.
-…
-… 
-Lluc?, vull dir, Lucas, ets una màquina o us han pegat aquell virus valencià tan zombi?
-Bon dia, senyor Albert.

Collons, no hi ha temor de déu, ni vergonya, ni prou merda en el món, que ens calia telefònica, telefònica d’espanya, concretament.



  1. Em solidaritzo amb el que expliques al blog, a mi em van venir a casa tot i que els vaig dir que si m’havien de cobrar se n’abstenguessin, vaig aconseguir que m’anulessin el butlletí d’incidència amb el cost que em volien cobrar ni més ni menys que 50 euros com si no fossin prou els 70 mensuals que s’enduen, però bé, espero encara la propera factura per acabar de tancar el tema. Resumint que volen vendre i reparar, sí o sí i nosaltres sense perdre la paciència, que mira que n’és difícil, els hem de dir que NO. Ànims!

Respon a Elena Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent