Ulisses20

Durant la setmana he assistit a dues jornades diferents sobre tecnologies i educació. L’una sobre pissarres digitals, Campus PDI, al vell escorxador de la ciutat de València, el mateix espai on l’escultor Andreu Alfaro, quan era carnisser, fruïa d’un ofici noble. Ara és un complex amb biblioteca, sala d’actes i més espais per a la cultura i l’esport. L’altra, sobre tecnologies i qualitatv d’ensenyament, a la Universitat Politècnica de València, a l’escola superior d’enginyeria informàtica (curiós que sense connexió a la xarxa, potser perquè els organitzadors de la Jornada, Escola Valenciana, no es mereixia aital servei; no ho sabem).

De la primera de les experiències en trec una conclusió preocupant: l’oblit de la llengua dels valencians: així que imaginava aquell escorxador amb tot de vedelles, porcs, corders, deixant-se degollar, quan els carnissers i matarifes els clavaven el ganivet, i comparativament, trob com ens degollen la llengua de manera preocupant tot de fabricants de tecnologies i organitzadors i escoles que hi participaven: l’excusa, segons que em diu un dels ponents, com que n’hi havia una escola de madrid: -Xe, que no vinguen, que s’hi queden al seu país.

La segona de les jornades, organitzada per Escola Valenciana, tampoc no m’ha entusiasmat gaire, que jo no tenia el dia: Laura Borràs va fer una descripció planera, de com érem fa uns anys quan ella començava, pel que fa a les tecnologies, i com hem avançat, que ja no podem fer les mateixes coses que ens servien a nosaltres per aprendre, que ens hem d’espavilar, si volem atrapar els joves, participar de la seua educació.
Les TIC són una eina, mai una finalitat, fem xarxa per socialitzar el coneixement, un repàs a Marc Prensky i el concepte -nadius-immigrants digitals, i aqueixa idea més potent: com es que encara ensenyem als alumnes coses que van ser importants per nosaltres, però que ja no ho són per ells.
La professora Borràs es passà mitja conferència explicant la seua pròpia història. Però això ja ho havia fet a València, i a mi em semblava que ja ho havia vist. Potser el plet s’hagués resolt dient «Com les TIC milloren la qualitat de l’ensenyament. Els orígens». O dient, absteniu-vos iniciats. O, expliquem les beceroles… No és un retret a Laura, sinó lamentar que ella en té molt més que tot això, i per tant, perdre un matí de dissabte en una descripció històrica, sense arriscar-ne més, potser que no mereixia, tant com en sap. 

-Ja em perdonaràs, Laura, però vaig trobar sublim el moment que vas interpretar Rita Iwort, quan et vas traure la jaqueta davant un auditori impressionat per les TIC i la qualitat de l’ensenyament.

El text de Bill Gates ja corre per la xarxa en català. Potser que la idea de visitants i residents digitals resultés més nova i aquella de la hipocóndria digital dels mestres.
Sí, és veritat, jo mateix hi vaig caure de ple: repassant els apunts a l’Ipad, exposares més idees que no pensava. 
(primera part)