Ulisses20

Nosaltres vam pujar a les Cases i a Alcanar l’1 d’octubre, a defensar el dret a la democràcia. Allà, els valencians tenim l’origen del nostre futur: els plantons de taronja. No ho sabeu, però n’hi ha milers de valencians que viuen de la taronja. O malviuen. N’hi ha milers que ho fan directa o indirectament. Però els plantons són d’allà.
Naturalment, a espanya li la bufa, això, perquè espanya es passa els valencians per l’engonal. Per això autoritza que els supermercats i els hipermercats tinguen taronges de Sud-Àfrica o d’Amèrica o de ves a saber on. Que és muiguen les taronges valencianes en l’arbre, penjades dels arbres que eren plantons d’Alcanar i les Cases, d’Ulldecona.
Jo ja m’hi veig aquestes cares de feixistes bel·ligerants, aquell odi als rostres, les esvàstiques, els franquistes, els piolins, contra les taronges de València, contra allò nostre, en canvi de defensar les taronges que espanya compra a Sud-Àfrica. Me’ls trobe amenaçadors, apunt d’atonyinar-mos:
—valencians de merda! Què voleu?
—Foteu-vos les vostres taronges de merda pel cul!
—Foteu-vos la vostra democràcia de les taronges pel ses!

Espanya és això, valencians, ens estimen molt. Per això omplin els mercats de taronges d’allà i de d’allà. Els mercats valencians també s’omplin de taronges de d’allà i de més enllà. és l’autoodi, és la submissió. Qualsevol taronja, qualsevol varietat, excepte les valencianes.
Però sembla que els valencians encara els hem d’oferir noves glòries. A Rato, Camps, Rajoy, Lamela, Urdangarin, al borbó, a borrell, a iceta, tota la mamela de refillets que es pixen damunt les taronges i el seu suc.

I malgrat tot, resistim. Amb les taronges penjades dels arbres. Amb els arbres. Amb les taronges. Els valencians resistim.