Taller de lectura a primer i segon
Avui he baixat a l’escola a llegir. Aquesta vegada feia un taller de lectura a primer de primària, i després a segon. Llegíem uns versos de Vicent Andrés Estellés, un regal que el poeta ens va fer en estrenar el nou edifici a Picanya, el moment inaugural, pels volts de 1981. I aleshores, els tres primers versos deien: «com la rabent gavina que s’esmuny, voldria dir uns mots de confiança, ara que els vents ens són força contraris…»
Aleshores he repartit el poema i els versos a cada xiquet, en realitat aqueixa feina de repartir què llegiria cadascú de primer, i també de segon, ja l’havien feta la mestra Alba i la mestra Creu. Jo només els havia d’animar a llegir, tres xiquets de primer i després tres de segon. Fotre, com m’he quedat de sorprés, per tan bé com ho feien, i aleshores ho repetíem, i tornaven, què vol dir mot?, i rabent?, i per què el poeta ens diu que els vents són contraris?, estel? el futur serà vostre?, ací ja n’hi havia més versos, i més expressions que Estellés ens va regalar aleshores, i els xiquets, els més tendres que comencen a llegir, hi posaven aquella llum, el somriure, de vegades ensopegaven, tornaven, la pausa ara, una vegada més o ja voleu tornar a classe?, una vegada més, sí!
«i el futur el pastareu com si fos humil fang…»
[els mestres retirats -jubilats- guardem els primers lectors com si foren ja els nostres nets lectors, com el tresor que són.]