Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 23 de juny de 2015

Sou els consellers, obrim pas!

Ves el capital humà que ara mateix decideixen unes quantes persones. Els homes i les dones que regiran el govern valencià els propers quatre anys. Poca broma. Sobretot per la faenassa que tenen per envant. De segon, perquè allò que es trobaran no seran les millors condicions de partença, no sinyor. I tercer, que malgrat els greuges desastres i caos que trobaran, la responsabilitat davant milions de valencians no serà minsa ni fàcil, però qui no vol pols no se’n va a l’era: perquè els valencians n’esperem molt, moltíssim del nou equip. Simplement perquè ho mereixem. Senzillament perquè sabrem ser a l’alçada d’una crítica constructiva, d’ajut i de cooperació, si les coses es fan bé, que vol dir amb ganes i transparència. Perquè idiotes, no, no som i tot allò que voldríem no es podrà fer. Que no caiguem d’una figuera. Ara, feina per endavant, sí, però ves si serà important destriar el millor conseller, home o dona, que aplegue un equip capaç, amb ganes, altruïsta, coratjós i innovador. A poc que vulguen treballar de valent, posen seny, professionalitat i obrin portes a la cooperació, l’equitat i el sentit valencià de la vida, camí avant i obriu pas. Que parlem d’educació, de sanitat, d’agricultura, de medi, d’economia, de justícia… Ves si serà important la tria d’ací a diumenge. Au, mantes, a pensar i bona tria.  Com diu l’Alcover, d’homos covardos no se’n canten romanços!



    1. Fóra una de les feines principals; amb el que ara sabem, els professionals que tenim, i la maquinària preparada (traure pols i posar oli no fóra gaire complicat), jo l’obriria demà mateix: seria un colp d’efecte brutal, la gent saltaria joiosa: qui diu ara, diu dilluns o diumenge. Amb ganes i empenta, va, home, va, lo altre són mamonaes.
      Ara, res de la xavalla que hi havia a primera fila. Comptadets, els bons i els millors, i un consell de professionals per passar-los la prova del cotó: la llengua de primer: vocals obertes i tancades, pronoms adverbials, perífrasis, zero barbarismes, i en to cas, acceptar l’error i millorar-lo sense por: la llengua és principal, i cal parlar-la amb correcció, amb totes la variants dialectals, amb els localismes i les maneres de dir d’ací i d’allà: sense por però amb correcció. I cada setmana, assemblea lingüística, i que no la parle bé a casa o a feina de dins, tu. Prou de pensar que la llengua és per pegar-li bufes i pets. A estudiar, si no en sabem prou.

Respon a paco guillem Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent