Sortu, Egipte!
Mentre Egipte és un clam en favor de la llibertat, d’una dictadura que alguns diuen ja durava cinquanta anys, el govern espanyol s’encaboria a barrar el diàleg amb els bascos, prohibint-los de nou que puguen presentar-se lliurement a unes eleccions democràtiques. És el millor que podia esperar el poble egipci, i el màxim a què pot aspirar el poble espanyol; els uns en favor d’una llibertat que no coneixien, els altres contra una llibertat que sempre els ha fet por.
Acceptar que Sortu puga presentar-se és perdre molts ajuntaments, molts diners, i molt de poder, per això PP-PSOE s’han aliat de nou contra qualsevol pas endavant de la democràcia. Això té un nom, sens dubte. La prostitució política de Rubalcaba és el màxim de democràcia a la qual estan disposats els espanyols. Que en això no són tan lluny de Rajoy. Ni més lluny de la concepció franquista d’espanya.
L’estratègia d’alguns països africans o europeus en favor de la llibertat espanta sobremanera els espanyols, perquè veuen rondar una espasa que apunta en la seua direcció. Més tard o més d’hora, van veient el final.
El pollastre Rubalcaba, que venia de salvador i perdonavides, ja ha ensenyat totes les cartes. Pocs trumfos per tant de farol. Començarem per traure’ns les sabates i mostra-li les soles, com ara mateix festegen en aquella plaça històrica d’El Caire.