Ulisses20

Entre més coses, sort dels llibres. Els llibres ens fan passar el dol més fàcilment, sobretot si tenim temps per dedicar-los temps, o si tenim un dol gros a passar. A la pàgina de l’escola he penjat unes quantes imatges de xiquets que m’han enviat una fotografia del moment que llegien. Aquests no passen cap dol, frueixen, o a mi m’ho sembla que ho fan. No recordava haver-ho demanat, una foto mentre llegien, potser sí, que els ho havia demanat. En la seua majoria són xiquetes llegint. No és una casualitat. Elles també llegeixen més que no els xiquets. En un estudi finlandés sobre la lectura, elles llegien molt més. I allà el futbol no és l’esport preferit. La lectura serà el tema de la primera lliçó de l’any. El 2016 podíem batejar-lo com l’any de la lectura. Ja sabem que és l’any Llull, per això mateix, l’any de la lectura també li escauria.

Durant les vacances de Nadal m’he comprat un grapat de llibres, n’he regalat i me n’han regalat. N’hem presentat, explicat, debatut, llegit, sobre llibres i autors a la fira de l’Ateneu. Avui que és el dia de Reis, o l’era, perquè passa de la mitjanit, n’he rebut uns quants: n’he triat un per començar, breu, molt petit ‘La utilitat d’allò inútil‘ de Nuccio Ordine, amb un article de regal d’Abraham Flexner. Flexner era un pedagog americà que va fer un estudi sobre les escoles i universitats de medicina als Estats Units i al Canadà. Un estudi tan important que encara és molt actual, fins i tot modern, diuen alguns crítics. Uns altres també el van pelar per altres qüestions. El cas és que Flexner defensava que els metges havien d’estudiar sempre, i els mestres de metges també, que calia formació en altres disciplines, sobretot en ciències bàsiques, i pràctiques, i escoles associades a la universitat, per ell la formació continuada i la investigació en l’acció, eren necessàries sempre. Va obrir una escola per preparar els joves per a estudis superiors: l’absència d’exàmens, la pràctica, l’autocontrol, el desenvolupament de les capacitats pròpies… L’èxit del seu model va fer que li encarregaren l’estudi sobre les facultats de medicina: Jo?, però si no sóc metge! Justament. Aquest petit llibret conté una conferència sobre la importància dels coneixements que ‘semblen’ inútils. La conferència ja paga la pena el llibre.

Home, per començar l’escola en el 2016 ja em sembla un bon principi.

«chi à è, e chi non à non è», resposta a la pregunta d’un pare al seu fill, un jove estudiant: —Com és que a l’alfabet de qualsevol llengua la A va abans i la E després?