Ulisses20

N’hi ha que es volen destacar contra tot i contra tots. Prefereixen de ficar el dit a l’ull dels altres, com aquell moniato d’entrenador. Els jutges espanols, si fa no fa, també juguen per aquest precipici, ara contra l’escola i contra la llengua. Contra el parlament i contra la majoria de catalans. Els la bufa la ciència, la democràcia, els estudis, la pau cívica o el follar del papa: ells han de ficar el dit a l’ull, per destorbar, per provocar la disrupció, per atiar foc, per anar-nos explicant qui mana, veritablement, en aquesta opereta de democràcia espanola, hereva d’una dictadura feixista assassina, no ho oblidem, sobre els models de la qual, molts dels que governen als jutjats, han assentat la casa, el pare, la mare, i els fills de puta. 

–És bèstia, és massa bèstia això, massa, massa bèstia, home.
 És veritat que ho és, que uns jutges cacics, antics, facen més cas de dotze famílies que els han demanat de tenir butla papal pel que fa al català, pel que fa a l’educació i, el que és pitjor, pel que fa al respecte del país que els acull, que ha decidit democràticament aqueixes coses de l’escola i de la llengua, senors!
Els jutges fan més cas de ficar el dit a l’ull, per exemple, que no del lladrocini de Bancaixa i la CAM, que ha arruïnat milers de famílies, les han deixades en la pobresa absoluta, mentre els directius que van decidir la ruïna, cobren, gaudeixen i es regalen encara més sous, més putes i més luxes.

És encara més bèstia, si posem damunt la taula que els estudis i les investigacions fetes avalen el sistema educatiu d’immersió, com el millor garant del domini de les tres llengües, i en canvi els cràpules de la justícia espanola que s’hi dedica a estorquir la pau, el civisme i l’èxit lingüístic d’aquest model educatiu, passen per defensors de la seua constitució i de la seua pàtria, que mai no serà ni la pàtria nostra, ni la nostra consitució; menys encara, la seua escola serà la nostra escola. 

Ara, ells també saben com són de caguemes, els governs catalans. Els uns venuts al PSOE d’espana, els altres venuts a les almoïnes de las Cortes. Va passar amb el cas Mas i la reforma de l’estatutet (semblava que havien d’acondiconar la cuina i tres rajoles del wàter), i ha passat encara no fa unes hores, amb el ridícul Duran, i una trajectòria de ploramiques que fa molts anys que li paguem en canvi de no res. Sí, en canvi de ser menys nosaltres i més espanols, senor Duran.

L’amenaça contra l’escola a València, amb el govern (ex) Camps, l’amenaça contra l’escola i la llengua a Mallorca, amb la majoria del pp, no són gratuïtes. Sabíem que l’amenaça pujaria fins a Barcelona. Una realitat que solament la societat civil serà capaç d’aturar. Els polítics, no. Dels polítics que coneixem, que poden decidir, no en traurem res. Res de res. Ni d’ERC no me’n refie, després que han preparat el teatret contra l’Alfred i el Jonqueres, per no haver de moure ni canviar res.

Si som escola, veritablement, ho haurà de demostrar la societat civil, els mestres, els alumnes, les famílies, i uns pocs dels indignats d’aquelles places. Per a molts d’aquells joves, aquesta ho dubte, si serà la seua batalla. El català?, la independència?, l’escola? Ca, home!

–Vols dir que la jugada espanola dels jutges, no ve orquestrada pels polítics mateix, perquè desviem l’atenció i les energies en canvi de posar-nos més hores de dedicació escolar per menys sou…, tantes vacances com tenim els mestres!

[en realitat de la bona, no la dels jutges, la frase del tio Pertegaz al Forcall fóra «Foc al clero, i plantem vinya!».