Som també una escola subversiva?
Fem escola i som escola, fa cinquanta anys que fem ensenyament en valencià, el català de València que explicava Enric Valor i cantava Vicent Andrés Estellés. Però també vivim i ens desvivim per viure en valencià sempre, a tots els efectes, tret quan l’enemic ens apunta o amenaça amb pistola (això ho vam aprendre de Ferran Suay), i encara per tornar més forts i/o subversius. Així que ens hem queixat que molts ajuntaments que s’omplen la boca per les Trobades d’escoles, o per dir que són també part d’escola valenciana, ara només que facen ús de l’altra llengua, en canvi de rebutjar la llengua del país per dir que tenen botes d’aigua, per dir que fan entrepans als voluntaris o per canalitzar un ajut econòmic, si n’hi ha. El rebuig a la llengua, i el retrocés conscient en situacions límit, també apunta en mans de qui som, els valencians, fins i tot els ajuntaments que es diuen amics.
Avui hem tingut una barbaritat d’ajuda durant tot el dia. Hi havia gent que no coneixíem, de joves i de grans, que han vingut per col·laborar a desenrunar l’escola. Molta gent aparca a l’escola, ens demana si ho poden fer, i se’n van al poble, tornen cansats després d’unes hores, però satisfets d’una feinada ingent, d’un coratge extraordinari. Molta gent es queda amb nosaltres. Avui, finalment hem pogut baixar a l’aulari de baix, als vestidors, al magatzem de manteniment, hem baixat a peu pla i hem tocat fondo. No sé quants quilos de fang hem tret a pols, a cabassades, una cadena d’homes i dones extraordinària, jove la majoria, però n’hi havia d’edats diverses. Enmig del fang, que ens arribava fins al bigot, la gent ajudava, cridava, alenava, repartia ordres, consells, i feien passar els cabaços amunt plens, avall buits, buidàvem al pati els cabaços, un pati que s’ha convertit de colp en un toll de fang. Però set dies després, ja n’han passat set, comencem a veure el cel. Continuem sense aigua, però ha tornat la cuba amb un tractor John Deer de noranta cavalls que no para de rentar el que calga. La pala que esperàvem per traure el fang, i el camió, segons que ens han dit, ha sigut aturats i desviats per la UME a un altre indret. De segur que seria més necessari allà (!). Un altre homenot, de més de setanta, ha aparegut amb un tractor i un remolc petit, però l’home haurà fet cent viatges per traure els mobles de tres aules senceres, la rentadora, els armaris vestidors, portes, fustes, cabaços de brutícia que hem anat amuntegant al pati exterior de l’escola. Un tercer tractor ha repassat les passeres per poder treballar amb condicions les màquines, hem fet anar un bomba de fang… I ves la sorpresa final: han aparegut de vesprada tres bombers que arribaven de Palma: han explicat que estaven farts de perdre el temps, que no els digués ningú què havien de fer. De primer els havien demanat si arribaven de manera oficial. Ells han respost que no, però que sabien que ací els necessitàvem. Aleshores, algú amb càrrec els diu que, sense venir oficialment, només podien agafar una granera i fer com qualsevol voluntari. Perplexos i amb una ràbia que ja coneixem —els incapaços i criminals sabem de sobres com gestionen aquest drama que vivim— els bombers de palma han pegat pel seu compte a ajudar la gent. Han treballat de matí a Aldaia, i ara venien cap a Picanya, per això han entrat a l’escola -un bomber de valència els havia parlat de nosaltres. De fet, nosaltres ja els encaminàvem a llocs on els necessiten amb més urgència: però abans d’anar-se’n, els he confiat que l’escola fa intercanvis amb palma, i els dic de quina escola germana es tracta… Ah, si, em diu un d’ells: els conec, n’he sentit a parlar, una escola subversiva (!).
-Què fem, mestres?, els deixem traure fang o els convidem a volar?
Només perquè vivim la llengua com una cosa normal, com l’aigua, o el pa, o fins i tot el vi, hom pensa o ens diu o trabuca que som subversius. Ves on ha arribat la idea que, defensar els drets, entre més la llengua, ja és d’escoles subversives. El tarannà general no es que allò subversiu siga el tracte denigrant que patim els valencians, i els mallorquins, per part d’espanya, i aquesta pandèmia de fang n’és l’exemple perfecte del que passa entre els responsables polítics, institucionals, judicials, dels mitjans o de l’empresa… Sinyors, però què subvertim, nosaltres?, si és justament el contrari: elevem la llengua, el patrimoni, l’educació, l’humanisme, però també la ciència o l’ètica… Això és subversió, o hauria d’ésser la normalitat de l’escola del país?
*Cada nit, sembla que ja passa fa dos dies, dels casals fallers d’algun poble, s’eleva el volum de l’himne “subversiu” dels valencians de falla: per a ofrenar glòries a espanya: però quina poca vergonya, ara, després del que espanya ens escanya, que l’exemple el viuen en directe centenars de milers de veïns de l’horta sud_versiva!
Em diu un amic que això serà per adobar l’ensortit que van passar aquells pirates de borbons, que volien venir a pixar en territori moll, diumenge! Per això, uns quants botiflers voldrien que l’himnus domestiqués la irreverència contra espanya.