Ulisses20

Som fills de mala mare, potser, no perquè la mare en tinga la culpa, ella no en té cap culpa: Som fills de mala mare perquè som arreplegats, uns desgraciats de mala peça, pegant a porcs, potser a porcots. Si no som capaços de votar en favor del psoe, segons paraules de la dona de compromís: us veneu la mare per res, ve a dir, la dona de València que diu que defensa els interessos dels valencians a espanya. Perquè no voldríem votar mai en favor del psoe, dels trucs i els paranys, caldria afegir, que és com votar contra una cosa perquè aqueixa cosa no canvie mai.

El joc de les tres cartes, veus una carta, te l’ensenyen una vegada i una altra, dos, tres, deu vegades si cal. Sempre la mateixa carta, no la perdes de vista, tu, la carta és aquesta, la veus?, te la torne a ensenyar, sí, aquesta, és l’extrema dreta, vigila, no la perdes de vista, perquè si no me votes, aleshores la carta, sí, la carta que no has de perdre de vista et vindrà a mossegar, és l’extrema dreta.

Representa que ells, el psoe, no són la dreta, només són qui ensenya la carta. I això que fa vuit anys que governen, ells, contra els valencians; però si no els votem, si no diem ‘sí amo’, aleshores t’ensenyen la carta, i la Micó cau redona de ginolls i ens amenaça o ens culpa de vendre’ns la mare. No sap ella, pobra Micó, la que no es ven mai la mare malgrat que fa un fart de temps que vota en favor del psoe, que són ells que han aterrat el camp valencià, entre més coses. Fa vuit anys que toquem a la porta dels seus ministeris del camp, vuit anys, i encara no han alçat un dit per nosaltres. Però ella diu que som nosaltres qui ens venem la mare. Vuit anys que Sud-Àfrica entra taronja sense aranzels a Europa*, contra el camp valencià, anys i anys que que no compleixen cap normativa, aquells trilers, amb taronges contaminades de fins a nou matèries actives, prohibides, anys i anys que la Unió ho denuncia davant el ministeri del psoe, i el mateix temps que aquests no mouen un dit per nosaltres, ni un de sol, ni ací ni a Europa, però som nosaltres que hem de votar en favor del psoe, malgrat els anys que fa que se’n riuen dels valencians, de la llengua, de l’escola, que afonen el camp i el futur dels joves que voldrien dedicar-s’hi.

Així que, si no els votem, si no els regalem el vot en canvi de res, aleshores som nosaltres que ens venem la mare. Dos anys sencers per recuperar un pont, de tants com es van trencar amb la gota freda, anys i panys que ens espolien els impostos, que no tornen de cap manera, que ens cobren interessos dels diners que ens roben: vuit anys que no han fet res de res, els del psoe, i segons aquella dona que diu que defensa els nostres interessos, ens venem la mare, que som fills de mala mare, uns porcots…

N’hi ha polítics que no, que només que voldrien ser en amo, en casa d’amo. Perquè d’una altra manera, els valencians potser que començaríem a pintar, a ser, a tenir paraula pròpia, i escola i camp, i una vida digna.

*El conveni de Sud-Àfrica amb Europa permet que poden entrar fins a finals de novembre tota la taronja que vulguen, amb preus rebentats, perquè el psoe, el ministeri d’agricultura espanyol s’ha negat a negociar una contrapartida en favor del camp valencià. Deslleialtat?, el conveni admet que aquella taronja no ha de complir els requisits fitosanitaris als quals obliguen els valencians.