Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Som on volíem ser!

Som on volíem ser. On hem de ser abans de l’aconseguiment final, que serà el reconeixement internacional de la independència de catalunya. Això també passarà, prompte. L’estat espanol ha reaccionat com també esperàvem. Amb violència, amb agressivitat, amb el maltracte habitual de les dictadures. No hi ha idees, en aquell costat, i només la violència o la força els funciona. Sobretot si al davant, endavant de les idees, hi ha un moviment pacífic.

Què sorprén? Res. Europa no es pot decantar encara. Ha de dir el que ha de dir, malgrat la brutalitat d’espana contra la democràcia, l’1 d’octubre, el 20 de setembre, els dies de després, i encara aquests dies d’octubre. Encara no n’hi ha cap declaració, però en haver-la, en tenir-la, molts països de primera fila s’hi abocaran de cap, a donar-mos suport. Sobretot perquè saben què representa catalunya i què representa el govern d’espana, que no ho oblidem, no és espana. Espana no és el pp (un partit corrupte, trampós, lladre i incapaç, que ha arruïnat la mateixa espana), ni és la policia ni la guàrdia civil, que són cossos ancorats en la dictadura, que xuclen d’aquelles idees, que la seua funció és repartir i atonyinar; espana no són els jutges, hereus de famílies franquistes, convençuts d’aquelles lleis, incapaços de renunciar-hi, a aquella filosofia per la gràcia de déu. Espana tampoc no són els mitjans, una majoria de mitjans a mans d’empreses i amos que decideixen què han de dir, que eviten d’informar en canvi d’alliçonar com de bé viuen ells, i en canvi que una majoria malvisca de l’almoina. Ells anuncien i proclamen que eixa és l’espana real. Una bufa. N’hi ha més gent i més honestedat que no es pensen. Però n’hi ha molts panxacontents, aviciats, amb fortunes i paradisos i la boca tapada.

I podria sorprendre que una part d’Europa es decantés per una espana rància a mans de corruptes, lladres i aprofitats, en canvi d’un nou estat que representa una idea nova, il·lusionadora, viva (només cal repassar les imatges de la vaga general del tres d’octubre: heu vist mai una vaga tant feliç, que fes tant de goig? I encara amb les amenaces, i aquells cossos amb deler d’odi i enfrontaments.

Som on volíem ser. I feina per envant.



  1. Moltes gràcies, Albert, les teves paraules encoratgen enmig d’aquests embats de violència gratuïta, de mentides i manca d’arguments per poder analitzar amb serenor la complexitat del moment. Seguim treballant pels Països Catalans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, regals per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent