Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Som irreductibles (3)

Entre més institucions que no apareixen en el llibre de Carles Fenollosa, potser perquè voldria perdonar-la, hi ha l’església el segle XXI i la del XX. Explica Fenollosa, llinatge de pilotaris, que les campanyes en favor de la llengua han sigut entre inútils, improductives i mènfies, però ves que l’església espanyola, catòlica i franquista, i a l’inrevés, i pedòfila, ha jugat un paper a València contra els valencians amb acarnissament ferotge i violent sobretot contra la llengua. Tret d’alguns capellans ací i allà, la majoria s’hi han dedicat a predicar en espanyol i si podien contra nosaltres, els valencians, de vegades amb complicitat de l’extrema dreta política: una majoria dels oficiants que hi ha dins i fora de les institucions. Fenollosa posa exemples de l’escola, dels instituts, de la universitat (pobra), de bars i restaurants, de la premsa (és curiós que convidaren a la presentació un diari en paper que tampoc no ha provocat gaires festes en favor de la llengua (pobres dues vegades)… Però l’església no hi és. No l’he trobada en una primera lectura, com a font antivalenciana i antidemocràtica.

Contra els valencians ha disparat gairebé tothom, si érem valencians de veritat. Perquè si eren valencians disfressats, aquests eren convidats a pernil cinquanta per cent pinso. I encara així, com va dir Josep Piera, estem millor que mai. També va dir el gran poeta de Gandia, que estem pitjor que mai. Però aquest  és un gat vell i savi, i ja no li cal renunciar a res per la fama o pel paper higiènic: ho va dir clar, el poeta: “els valencians som fills de derrotes sistemàtiques.” Jo hi afegiria: per tant, irreductibles!

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent