Si serem rucs, els lectors
Ahir vam celebrar a classe el dia mundial de la poesia, amb la preparació d’un recital mig adobat d’improvisació mig adobat de sorpresa, que no va deixar d’admirar-nos, per la capacitat de tensió i emoció de què són capaços els alumnes amb nou-deu anys. Avui els he demanat la crònica, que ara escriuen per destacar-ne què vam aprendre de tot plegat. Si és que havíem d’aprendre res, més enllà d’amirar els poetes, com escriuen, si són capaços d’emocionar-nos, de guiar un model de llengua excelsa i acurada.
Vam treballar, de primer, el monòleg de Hamlet, per entrenar la lectura i el drama, la posada en escena, la cerimònia necessària per llegir davant un públic. Ací l’ajuda de Víctor, actor i mestre jove, va ser imprescindible per saber dir “Morir, dormir, potser somiar…”. Després, ja vam triar una selecció de poetes i poemes del llibre 66 poemes imprescindibles, poesia per a joves, selecció de Montserrat Ferrer. Un llibre del qual ja n’he parlat alguna vegada més, perquè és veritablement imprescindible per a tots els alumnes valencians abans que acaben primària.
De matí, l’assaig a la classe, les indicacions, les correccions, la fonètica, la vocalització, el gest que acompanya, la mirada, la respiració i el silenci, les pauses llargues, la veu… A la vesprada, sense talls, una tria voluntària, un espai diferent, amb un resultat desigual però notable en conjunt, aquest homenatge als poetes Marc Granell, Rosa leveroni, Estellés, Raimon, Marçal, Pere Quart, Espriu, Miquel Duran… una primera tria important i incompleta.
Avui els he proposat de fer un recital amb més rigor i un públic real, de vertitat ben viu que no regale res. Serà el 24 d’abril, per commemorar el dia mundial del llibre. Per tenir presents sempre els poetes i la poesia, a l’escola i a la vida.
*Em va sorprendre la tria del poeta convidat, segons la intsitució de les lletres, perquè l’humor no ens falte, ni una certa ruqueria evident que ja portem posada a les albardes.
«Tant si te’n vas cap a la terra freda / si entre en mar tempestuosa… / o ets en terra, assossegat o amb ita… / Sempre, fidel lector, seràs un ase.» F. Vicent Garcia -rector de Vallfogona