Si serà festa major…
“Els pobles educats en la llibertat i en la voluntat de governar-se ells mateixos consideren monstruosa i contra natura qualsevol altra forma d’organització.” Montaigne, assaigs, via Nuccio Ordine dins Clàssics per a la vida, editat per Quaderns Crema
Com que ja és tard i no us voldria cansar, faré un breu i un cèntim del jorn que viurem. Paciència. És dijous vint-i-sis d’octubre de 2017. N’hi ha que ja té el discurs, una frase, com n’hi ha que cerca uns versos, n’hi haurà que es posaran una música i obriran un vi, que seuran en una butaca de braços, n’hi ha que eixiran al balcó, alenaran un aire, el mateix aire que entrarà nou per la finestra o per la porta del balcó obert, n’hi ha qui s’allargarà a la plaça, que voldran trobar els amics, o trobar-se la gent de cada dia, avui, que potser serà especial, n’hi ha qui agafarà el telèfon, sí, ja està, ja ho han dit, sí, sí, és segur, és fet encara no fa uns minuts, voltejaran els campanars, una banda farà uns compassos de festa, n’hi haurà una traca, la n’hi haurà?, n’hi ha qui assajarà un posat, un gest, n’hi ha que no farà res d’especial, que passarà, com qui diu, de puntetes, no res, res de res, però n’hi ha que farà un salt, qui es vestirà o es mudarà, o soparà com si fos la festa major. Cadascú ja ho celebrarà, tan a tocar, tan aprop, o com deia aquell home de Vilaweb, potser que ningú no notarà res. O sí. No ho sabem, no ho podíem saber. Com ho podíem saber? Si en unes hores m’ho demaneu…
Joan Isaac (Adaptació de Monsieur le President)
Viuré de les almoines
que em donin mans senzilles.
D’Alcoi a la Cerdanya
diré a la bona gent:
Negueu-vos a obeir
digueu no, a les ordres
no aneu pas a la guerra.
Negueu-vos a partir.
Si s’ha de perdre sang
perdeu Senyor la vostra
feu bé el paper d’apòstol
senyor governador.
I si em feu perseguir
digueu als qui em segueixin
que no duré cap arma.
Podran tirar tranquils.