Els mitjans espanols i valencians ja han perdonat la monarquia, el tito gros i les tites. En apartar el ninot de cera dels museus, donen per tancat l’afer, almenys amb la casa borbònica, que encara manté el decret de Nova Planta, i el dret de conquesta, no us penseu. Quan el lider del pp diu que l’austeritat regnarà a l’estat, potser que és això, que trauran la fulleraca, però el fruit no el tornaran. El ninot l’aparten, però dels milions guanyats, uns quants enviats al paradís fiscal, no en diuen res. Com tampoc no diuen res de la complicitat directa de la casa, o palauet, en amagar un assumpte que sabien i coneixien de feia molt de temps. Quan l’homenic guanyava els diners a cabassos, voleu dir que no sabien res a casa? Va, home, que no arribem a llapar-nos allò, però faves atampoc no som: o és que ell arribava a casa i amollava a la dona: xe, què pobres que som, infanta meua! Tres anys sembla que coneixien els negociots i no havien dit res, així que si això no és complicitat, que ells no volen que siga, nosaltres qui som per desmentir la noblesa i els virreis.
– A la forca els corruptes! Però a la del dimoni, el Butoni fumador, perquè els furgue ben endins, fins que no ens tornen els diners i la dignitat. Visca la República. Ah, i els ninots de cera, ja podien convertir-los en ciris pa processons i pa quan trone de valent, perquè Santa Bàrbera ens protegesca dels espavilats i dels borbons, sobretot d’aquests.