Si el camp no té vida, què en tindrà?
Dissabte, l’Ateneu de Bétera organitza la Nit de la carabassa. D’uns anys ençà, és una nit d’harmonia, entre amics, bones menges, i vins de la terra. Precisament, de la terra en parlarem aquesta vegada, amb un llaurador de Llíria, que fa ecològic, diu que es dedica a la verdura i l’hortalissa, principalment, sense tractaments químics. I a través de les xarxes, del camp directament a la taula. Ell és Jesús Sanchis i treballa al camp.
Del no-res, l’Ateneu va inventar fa uns anys de projectar alguns dels productes més genuïns, ja fa temps que la carabassa l’és, genuïna i propera. I això volia dir dedicar-li una vesprada nit a la cuina, les provatures de nous plats, de salats i de dolços, i fins i tot organitzar un concurs amb premis i regals. El regal, sens dubte, era el sopar. En algunes ocasions ens hem trobat un festí ben carabassenc. Un festival de colors i de sabors.
Enguany hem volgut pegar-li una altra volta a la proposta, i lligar també la vessant didàctica i pràctica. Obrir una via al camp, el camp valencià, sempre tan amenaçat. Convidar per això els llauradors, fer-los protagonistes, convidar-los a parlar del camp, a discutir-ne el present i el futur. Oferir-los l’oportunitat de la queixa, de posar els problemes damunt la taula, però també de cercar solucions, de pensar el futur del camp amb esperança. I ves que la mirada dels llauradors mateix no és optimista, de cap manera. Ves si els han ajudat mai. O cap polític els ha volgut escoltar.
En canvi, n’hi ha gent que s’hi dedica. Naixen més empreses amb perspectiva, lligades al camp. N’hi ha la cooperativa, que alena com si passés un calvari, però n’hi ha més de cinc-cents socis, i un patrimoni social important. N’hi ha més de cent tractors en actiu al poble, poca broma, i milers de fanecades en producció, sobretot de taronja, però també de caquis, malgrat que també n’hi ha terra abandonada, deixada. Però els joves, ai, no en volen saber-ne res. O no?
De tot això, convidem a parlar els llauradors, dissabte… si hi volen venir. Amb l’excusa de la carabassa. I del vi.