Ulisses20

Com cada estiu, sembla que no passa res, especialment si això és l’agost; perquè n’hi ha que tenen el do de fer veure que no passa res, malgrat la quietud i aqueixes tronades anunciades que des d’ahir ens roden el terme i l’enteniment. Trona, anit tronava amb ràbia, sopàvem una gran colla al ras i vam haver d’entrar-hi les taules, a recer de la porxada. Anit érem la colla grossa, malgrat que tampoc no érem tots, i per això els trons i els llamps eren més repartits, al camp; de pluja, ho he comprovat aquest matí, n’hi hagué poca, menys que no l’anunciada i menys encara que no la desitjada.

Entre les grans descobertes d’aquest primer terç de l’agost hi ha l’Adrià Puntí, a través del Totxanes: l’Ull per Ull l’he repassat no sé quantes vegades, aquesta vesprada de diumenge, mig grissa, de núvols que tornen a amenaçar trons i llamps i una altra nit elèctrica.  De tantes versions al Youtube, m’he quedat amb aquesta, Ull per ull, que trobe d’impressió, formidable, per fer passar avall la vesprada de diumenge. Si això és l’agost, aquest temps sense sang, tristot, també és una parada especial per recarregar-nos.

Ahir també van haver càrregues a Sant Sebastià, contra l’esquerra i milers de manifestants. Avui ETA torna a burlant-se’n de la repressió, a Mallorca, si és l’únic model de diàleg entre pobles, entre ideologies, entre conflictes. És el sidral rocambolesc entre Euskadi i Espanya dels últims quaranta, cinquanta, cents anys? Si el polícial és l’únic recurs, malament moreno, perquè llavors els desemparats som la societat civil, a Euskadi, a Ossètia, a Iran, a Corea, a la Xina, a Rússia, al Marroc… Naturalment els estats imposen la seua raó policial, però sempre paguen els mateixos. Malgrat la quantitat de mitjans que es decanten a favor d’un cantó, mai no es pot protegir suficientment la societat civil d’ambdós bàndols. Si aquest fóra l’objectiu de cap dels dos, naturalment.