Ulisses20

Ahir vam fer cap a la platja. Ah, la platja,  «I wanna be with you tonight, tonight, tonight, tonight, tonight…». A l’Almardà, a Sagunt. Les cadiretes, el parasol, els entrepans, la nevera portàtil, els banyadors, les ulleres, el capell, els olis… Això de la platja, si és l’agost, és un clàssic. Era la primera vegada que hi féiem cap, els amics, i encara no tots, que alguns ho van desestimar perquè hi havia anunciades plutges. Les cervesotes, la conversa, el bany (l’aigua era molt tèbia, excessivament), la sorra entre els dits, els xiquets que no paren, xe, un clàssic. Tenir la mar a trenta minuts en cotxe, que és el que ens costa d’arribar des del poble, a l’Almardà no té preu. Enguany la novetat és que han instal·lat un quiosc de begudes tropicals, amb llums de neó de baixa intensitat, una jove que atén i unes quantes cadires, amb el siroll del motor de gasoli que alimenta d’energia l’invent. A nosaltres no ens calia, aquell nou artilugi, ni a gaire gent, tret dels xiquets que s’hi han fet un gelat. Hem passat quatre hores llargues, i no han passat sinó tres o quatre clients per aquell fals tropic de begudes exòtiques. Se’ns ha fet de nit, per sopar, la lluna eixia gairebé plena, tres pescadors amb sis canyes: dues hores després, els mateixos tres pescadors, les sis canyes i ni un sol peix al sarró. Afeccionats, com nosaltres, a la platja, a la mar, que venim del secà,com ens van ensenyar els pares, fa tants anys. A la mar, tres o quatre vegades l’any màxim, a partir de la vesprada, per berenar-sopar. Però l’estiu no compta, si no és amb aquests tres o quatre colps de mar, de platja, en aquell indret que se’n ha fet tan familiar, als amics del poble. N’hi ha molts metres quadrats, de sorra i d’aigua per tu sol, n’hi ha per rentar-se els peus, i malgrat que l’aigua no és neta, que no ho és gens, ja ens va bé el paquet per fer-lo passar tonight-tonight, com un succedani formenterenc, però cassolà cent per cent. A dormir a casa, això després de passar per l’Albereda i trobar-nos més amics, al voltant d’una altra taula. Si això és l’agost, és el goig més gran, la taula i la conversa, cada dia d’estiu.