Ulisses20

Cada estiu passe la revisió del cotxe, com un aspecte més de les vacances. El cotxe, o els diversos cotxes, són un més de la família, que fan un paper principal, així que la ITV de Llíria, finalment, em farà la certificació perquè la ranxera em porte als camps un any més, amb els papers en regla. 
Això de la ITV també és un costum de l’estiu de molts veïns, un costum que s’ha fet hàbit, perquè les cues són infinites, a Bétera, a Llíria, a Riba-Roja, que la gent s’espera a enllestir manta coses a l’estiu: el carnet espanyol, la ITV, el passaport espanyol… A la cua de la Inspecció em sorprén un altre foc a tocar del poble de Llíria, el tercer o el quart d’enguany, segons que ahir explicava el Bloc de Vicent i Galduf, i també el bloc d’Iniciativa per Llíria. N’hi ha la meitat dels termes abandonats a la dula, en aquesta comarca, i els camps són tan secs que en un no-res s’encenen en flama. L’abandonament va preparant un altre futur per al paisatge, un futur de petits incendis que, en no poques ocasions, provocaran grans ensortits. És el preu d’un camp castigat, fotut, que el llaurador, en la seua majoria d’edat avançada, ha dit prou: tanquem l’aixeta i abandonem. Perquè mantenir el camp té una despesa que les collites no recuperen. Mantenir el camp fóra més barat que no mantenir Terra Mítica, o el Mestalla, per determinar dos exemples que toquen els crostó i el sentiment. Però el paisatge i el llaurador no paguen la pena, cap dels dos, per als governs valencians dels últims dos-cents anys.
 
M’he trobat un vell amic a les oficines de Llíria de la ITV, vint anys enrere partíem lluites a favor d’una política municipal més eficaç, més culta, més preparada per als nostres pobles. M’ha fet molt de goig trobar-nos, ell em diu que em segueix aquests apunts, cosa que li agraesc. En aquells moments de la Transició, era la veu més respectable i digna del partit socialista a Bétera, una veu dialogant, constructora, entenimentada. Li regale l’últim llibre publicat per l’Institut. També em sembla que és l’únic que, a la ITV principal de comarca, som a Llíria, parla valencià. La resta són xixarel·los, què voleu, ningú no se m’ha adreçat sinó en espanyol, i entre ells tampoc no parlen res de diferent. Llíria?, pobres, d’on han eixit tot aquests inspectors de cotxes usats que no vells? 

Finalment s’han fet amb el foc, els bombers i els mitjans aeris, i encara sort que a la tercera va la vençuda i me’n vaig amb el cotxe amb regla. Mentrestant, en altres indrets del país són altres que passen la inspecció tècnica, uns quants polítics del pp almenys, a València i a Mallorca, alguns amb defectes lleus però perdonats, d’altres amb defectes greus i molt greus. Finalment, pagant-ne una, dues o més vegades, tots passen amb el certificat de conducta adequada per a continuar circulant…, cotxes, polítics, jutges… És qüestió de provar-ho, diverses vegades, perquè a l’estiu, si això és l’agost, tot és possible.  Fins i tot passar uns quants milions d’euros desapareguts per milions d’euros invisibles i/o perdonats.