Si això és l’agost (6)
Com que l’estiu va més arromangat de feina, i moltes de les responsabilitats són més desqueferoses que principals, tens més temps per pegar una ullada als diaris. A la taula de la piscina (ei, segon dia a la municipal), hi ha un diari, però és suficient per apamar la realitat social de l’estiu, si això és l’agost sembla que no passarà res, res de res. Però ves que han retratat aquell jutge principal dels valencians, amb el medalló, la capa, el posat, el boato, d’un home que sembla ser per damunt del bé i del mal, l’home que ha decidit no imputar el Gran capità dels valencians cristians, malgrat que ho ha decidit sense obrir moltes caixes amb proves inculpatòries, sense llegir-les; com tocant d’Oïda, el jutge gros dels valencians ha decidit que els valencians no s’hi han de preocupar de res, perquè el capità gran capità és net de culpa, malgrat que accepten que hi ha regals, molts regals, de luxe, cars, als polítics, però que això ja va amb el càrrec. En cap cas no hi ha relació, malgrat que el jutge no ha llegit les proves, quantitat de caixes tancades, entre els regals i els contractes d’aquella empresa, Orange, mercat taronja.
A Mallorca, els diaris digitals ja expliquen que també hi ha xafarranxo. La culpa són quaranta-cinc milions d’euros desviats d’una obra pública, com la piscina del meu poble, milions que han anat a butxaques i comptes que no esperaven aital riquesa, per abundosa. Això dels partits, dels responsables municipals, autonòmics, provincials, i tota la pesca de polítics untats és l’esport més ben pagat. Però ves que amics d’amigots, el sucre no pot tapar tanta fel i amargor com han congriat tants anys de governs absoluts, de tants pecats i manies com han agafat.
La notícia, si això és l’estiu, si això és l’agost, sens dubte que serà la corrupció política. A veure quin jutge és ara amic d’aquell excapità dels illencs, malgrat que aquell va fugir, sí, cap a Amèrica. Ah, Amèrica, quin airet deu fer, en aquella bassa de ianquis.